Chiqui Novis: “No cal sacrificar la vida per unes festes”

Va engegar el projecte ‘No som immunes’ en solitari. Una lluita de conscienciació que ha aconseguit el suport del Ministeri de Cultura i Esports.

Vostè és infermera.
Però sempre m’ha apassionat la fotografia, la utilitzo com a canal d’expressió, de comunicació. Aquí fusiono la feina i la meva passió.

Va haver-hi alguna espurna, un moment en què es va dir “això ho he de plasmar en imatges”?
Quan la pandèmia es va complicar vaig sentir la necessitat de llançar  un missatge per conscienciar la gent que això no és cap broma, que és greu.

I la idea...
Era fer fotos a companys de feina, tot el gremi sanitari, sense roba, amb un cartell tapant el pit: quan veia que la gent no complia les normes de seguretat a mi em feien sentir desprotegida.

Bona metàfora.
Sí: retratar-nos sense roba, sols amb la mascareta, per transmetre el sentiment de vulnerabilitat, de desprotecció davant la irresponsabilitat d’alguns.

El seu dia a dia...
És molt dur. Porto anys d’infermera i mai no havia vist aquestes coses: els malalts sols a l’UCI, morir sols. L’UCI sempre és un entorn hostil, però ara... Hi som nosaltres, però no som família.

No va pensar que conscienciaria molt retratant precisament l’UCI? Hi ha qui pensa que són pel·lícules.
Ja, era una opció, però ja no depenia de mi, sinó d’obtenir el permís del SAAS, i no ho vaig preveure. Només volia que fos un tema meu i dels companys fora d’hores laborals.

Necessitava repercussió.
Per això vaig incorporar gent coneguda, gent del món de la cultura i l’esport. Gent amb una imatge mediàtica. Vaig començar a contactar-los i a demanar-los ajuda, que se sentissin també part de la solució.

I la resposta?
No em puc queixar perquè, és clar, no em coneixien de res, no soc ningú, només una infermera, no tenia suport de cap institució. Només els convidava a casa meva per fer la foto, cadascun amb un sanitari.

S’hi van prestar.
Sí, sí. Només que em preguntaven què en faria i jo encara no ho sabia del cert.

Finalment va aconseguir el suport de Cultura i Esports.
No se’m va acudir millor estratègia que lligar els tres mons per combatre el mateix enemic.

El missatge està calant? Perquè ve Nadal i semblem més preocupats per quants podem ser a casa que per arribar al Nadal vinent.
Ara mateix ens estem tornant a relaxar, obviem el que hem passat, tot el que la Covid-19 ens ha fet, i només pensem a celebrar les festes. Hauríem de vigilar més i no oblidar tot el que ha passat i tot el cost en vides humanes. Les festes l’any vinent tornaran a estar aquí. No passa res per sacrificar temporalment la vida social a canvi de tenir un futur  més... no trobo l’adjectiu.

Un futur, simplement.
Sí, cert. No cal sacrificar la vida per  unes festes.

Se senten encara despullats?
Potser no tant. És cert que a la llarga la gent ha anat fent cas i, per exemple, porten la mascareta arreu. Ha costat i s’ha hagut d’amenaçar amb multes, però s’ha aconseguit.

Dels negacionistes què en pensa?
No vull convèncer ningú, sols veig el meu dia a dia, però jo faria un dia de portes obertes a l’UCI.