Catorze anys (quatrième al Lycée Comte de Foix) i ja dirigeix un diari. Aparta’t Andrés Luengo que les noves generacions trepitgen fort. A Chlöé Viñolas li tira el periodisme, la geopolítica i el dret. Toca la flauta travessera des dels set anys i és cinturó blau-verd de judo. Podem igualar-ho? Ni olorar-ho

‘Comt’Info’, el nom.
Durant el confinament, una professora i un grup d’alumnes vam llançar un diari telemàtic. Cadascú feia les col·laboracions que volia. Jo em vaig dedicar  a buscar informació sobre els invents fets per dones i a redactar-ho. 

‘L’info qui compte’: el cognom.
En tornar a classe vaig contactar amb amics per fer un projecte, presentar-lo a la meva tutora i el director. Així va començar tot. 

Periodisme i emprenedoria. 
No sé, però em va enganxar. 

El teu pare té molt de tracte professional amb periodistes: no et treu la idea del cap? Sap que som mala gent. 
No! I ara! Al contrari, sempre em diu “fes el que desitgis, que serà la teva vida”. Però debatem molt sempre. I sobre el periodisme m’ajuda a pensar sobre com les feines s’adapten al nou món, amb les xarxes socials. 

Quins són els teus arguments? 
A França no pots anar directament a periodisme: faré primer Ciències Polítiques. Després potser Dret. Crec que són bons complements. 

Vas forta. 
Sí. I a banda soc molt curiosa, així que començo: i si...? perquè m’agrada la literatura, un temps em va interessar molt la física... 

Doncs parla’ns de ‘Comt’Info’.
M’ajuda una professora, que ho publica a la intranet, i una altra, que m’ho corregeix. A mi em toca fer una mica de tot, encara que busco col·laboradors posant fitxes per tot el Lycée. M’arriben contes, imatges, textos diversos... Però la gran part la faig jo. La sort és que no he d’anar a buscar la informació sempre, que sovint m’arriba sola: algú diu “avui ha vingut una ambulància” i se’m posa el radar per veure què ha passat. 

Però veig que has descobert el patiment d’omplir un diari buit. 
Al principi volia que sortís cada mes, però estant a quatrième es fa una mica dur, així que soc una mica inconstant, però com que ho faig per plaer, el publico quan puc i trobo que està acabat. Avui mateix surt el cinquè. 

Això de fer de tot: has entrat de ple en el periodisme. I el nas que t’està creixent... olfacte per a la notícia. 
De moment és fàcil perquè és un lloc tancat. Quan surti al món ja serà més difícil. Però ja sé que has d’estar atent per trobar notícies i que la curiositat és molt important. I la cultura! Aprens tant!

Què és noticiable en l’àmbit del Lycée?
Hi ha seccions que no falten, com cultura (poesia, esdeveniments, anglès...). Hi ha L’issue, amb articles de fons sobre un tema principal, i uns breus amb una foto, Les images du temps. 

I fas les fotos.
Tot, tot. Menys correcció i publicació. De tant en tant demano a algun company que em faci alguna cosa. 

Vaig quedar perplexa un dia amb un jovenet com tu que em va dir que volia ser periodista però no llegia. 
Ualaaa! La gent que no llegeix... no ho entenc. Hi ha una frase que diu “només pots viure una vida, però llegint pots viure un munt de vides” o una cosa així. És tan enriquidor! És la meva passió. I si vols escriure has de llegir. 

La decisió no trontollarà?
Em deixo portes obertes. Prenc les coses com vinguin. 

Sou pragmàtics els joves. Doncs benvinguda al club si no canvies d’idea.
Saps? Vaig veure Todos los hombres del presidente. Un clàssic. M’encanta. 

I ‘Primera plana’? De les millors pel·lícules sobre periodisme.
N’he sentit a parlar, però no em crida tant l’atenció. 

Conserva el consell, que pot ser amb l’edat canvies de gustos. 
Ja, com amb les verdures, oi?