Christian Capella: “Amb l’escudella hem de donar la talla”

Serà una escudellada diferent, però serà. Això prometen els restaurants massanencs, com el que regenta Christian Capella

Un repte?
Una mica sí, perquè és una tradició molt arrelada. Que enguany es faci als restaurants ens obliga estar a l’altura. Esperem fer-ho bé.

Segur que sí. Però quina és la dificultat més gran d’una escudella?
Com tot a la cuina: s’ha de posar carinyo i tractar el producte com li pertoca. És la sopa mestra de les sopes, la que deu portar més ingredients: porro, api, pastanaga, nap, xirivia, os de vedella i pernil, pilota de porc, patata i jarret de vedella. I els galets a part, per si hi ha un celíac.

Vostès no en serveixen gaire sovint.
Però anem fent la sopa del dia i de tant en tant també fem escudella. Durant la temporada que fa tant fred ve molt de gust. Si el clima ho permet intentarem servir a la terrassa, que fa més patxoca. I qui vulgui, s’ho pot emportar.

Fer cuina, sobretot amb plats tan tradicionals, exigeix recerca prèvia?
Sempre hi ha maneres de fer. Com la paella: a cada lloc es fa d’una manera, i depèn dels gustos de la gent, de qui cuini, del toc personal. Així, ara aquí, cada restaurant farà la seva proposta i està bé, perquè la gent pugui tastar-ne de diferents.

Ja, el seu secret no me l’explicarà.
Naturalment, si és un secret no s’explica (riu). No, l’escudella és una cosa molt tradicional, no crec que calgui fer-ne res d’extraordinari. Però bé, si podem fer-ho a l’aire lliure sempre fa una mica d’esdeveniment. A veure la resposta.

Si em permet, jo soc una fanàtica de la sopa, m’escalfa fins als peus.
De lo milloret contra el fred, és ben cert. Plats contundents i ben carregats de proteïnes. Després vindrà La Massana Fogons i les calçotades, sempre amb la bona graellada.

La gent segueix demanant plats de cullera o ha quedat com antic?
He de dir que no és la nostra especialitat, però sempre tenim alguna sopa, sempre hi ha algú que vol una sopeta,  també de tant en tant una escudelleta.

Quina resposta preveuen el cap de setmana? Els diuen que vindran?
La proposta ha estat molt recent, la veritat, i no hi ha hagut gaire temps de comunicar-ho. Cap problema perquè és un plat laboriós però senzill, vaja, però no tenim perspectives. Depèn del clima sobretot.

Amb restriccions, sense turistes... no estan en el millor moment.
Nosaltres anem fent. Amb gent del país anem treballant una mica. Per això és important que ens anem movent, que anem fent coses, que es vegi una activitat, una oferta gastronòmica i lúdica. Sempre respectant normes i consells de seguretat.

Com ho van portant?
Anem treballant una mica. Tenim la sort d’estar molt ben ubicats. Un local com el nostre té una despesa molt important i a l’hora de tancar s’han d’assumir despeses. Per sort, estem en uns mínims que ens permeten anar subsistint i en espera que les coses canviïn per poder eixugar els deutes generats.

Pot fer una crida i dir a la gent que vingui, que no és sols per l’escudella.
És clar. Nosaltres depenem de la gent que surt i consumeix. Si l’economia no es mou aquí patim tots:  els restaurants, els proveïdors, els llogaters... Som una roda. Ara, la gent ha de treballar per poder gastar, ja ho entenc.

Un plat d’escudella espanta virus.
Per descomptat. I si estàs malalt ho passaràs menys malament.