Antonio J. Doménech és professor titular d’Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat de Màlaga. Condecorat pel president de la República de Corea amb l’Orde al Mèrit. Així presenta el cicle ‘Geografies’ el ponent que desfilarà divendres (set de la tarda, Ordino). Parlarà sobre xamanisme

Parlarà sobre rituals i xamanisme coreà. 
El xamanisme a la península coreana és la religió autòctona, diguem-ne. Intentaré introduir els orígens d’aquesta tradició i em centraré en la figura de les xamanes: fonamentalment són dones. A la península es va produir una divisió de gènere entre rituals d’homes i dones. 

Figures femenines, diu. 
Són la figura central d’aquests rituals, les xamanes, la xamana. Les he pogut conèixer en el meu treball de camp. M’hi vaig estar molts anys vivint allà. 

En què creuen?
Com a la resta de xamanismes que existeixen, és fonamental la creença que el xaman connecta l’altre món amb el nostre. Creuen que és possible comunicar el món on viuen els avantpassats, els déus, amb aquest nostre. I aquesta és la funció de la xamana. 

On se situa, davant del budisme, confucianisme?
La relació amb el budisme i el confucianisme va ser la que acabaria creant la divisió de gèneres de què parlava en les pràctiques religioses. 

...? 
Històricament, es va passar d’una major influència del budisme i el xamanisme al confucianisme. Quan aquest va esdevenir la diguem-ne ideologia de poder, al voltant del segle XIV-XV, els rituals confucians dominaven i només els podien practicar els homes. Aleshores les dones es van concentrar en les pràctiques religioses relacionades amb el xamanisme. 

És a dir, que per exclusió. 
Una cosa així, sí. Es van buscar una altra via quan la societat es va dividir i el lloc de la dona va quedar restringit a l’àmbit domèstic. Havien de fer rituals per protegir la llar. 

Similituds amb les nostres bruixes? 
Bé, potser, especialment pel que fa a la persecució, que també la van patir. I en èpoques similars. Així que podria ser.

Neixen amb el do o han d’estudiar al ‘seminari’? 
Travessen fases diferents. Han de passar el que en diuen la malaltia dels déus, que es manifesta sovint amb símptomes psicosomàtics i després passen, com dius, pel seminari: aprenen els rituals sota la tutela d’un xaman experimentat. 

Connectar el món dels vius i el dels morts, per a què?
Són unes creences molt pràctiques: busquen el benefici en aquesta terra, sigui que el meu negoci vagi bé o que me’n surti en l’examen o em curi.

Vaja, com encomanar-se al sant.
Tal qual. Quan fem oracions en altres tradicions també demanem allò que necessitem en el moment. En el seu cas fins i tot els 
rituals més sofisticats són per obtenir beneficis en la vida diària. 

Treure el sant en processó perquè plogui. 
Exactament. I ja que ho esmenta, era una de les funcions fonamentals en l’antiguitat. Quan no plovia durant temps, els reis cridaven el xaman o xamana perquè fes un ritu i plogués. Està documentat així. 

Com són els seus rituals?
A la xerrada posaré imatges, vídeos. Però puc avançar que són rituals molt acolorits, on la música i la dansa són fonamentals. La xamana entra en trance i comunica amb l’altre món,  a través de música i dansa. 

Com els dervixos que fan voltes i voltes i voltes? 
Tenen similituds, sí, ara que ho diu. I són uns ritus molt caòtics. Van passant d’una situació de moltíssima alegria a una tristesa total. És una dansa frenètica, canvien de vestimenta... tot molt espectacular. 

És una creença vigent o folklòrica? 
No, no, és encara molt practicada. No formalment, no apareix a les estadístiques, però la gent acut molt a elles. 

És a dir, no soc supersticiosa però em llevo pel costat dret.  
Exactament, per aquí van els trets.