Després de passejar el món com a directiu de companyies d’envergadura internacional, Josep Maria Huguet s’ha instal·lat a Andorra. Però res d’un retir daurat: segueix vinculat al món dels negocis

Des de quan el tenim per aquí? 
Em vaig instal·lar a Andorra el 2023. Havia estat durant més de vint anys directiu de multinacionals i he viscut molt de temps a Londres, a París, Los Angeles... a ciutats molt grans. Un somni de petit que se m’ha complert. 

Afortunat, que servidora París sols l’ha odorat de cap de setmana.  
Sí, ha estat una sort. Has de tenir la sort i l’oportunitat, a mi em va arribar de molt jove. He estat a Danone durant molts anys i alguns també a Kraft. Porto 43 anys treballant, dels quals 38 al món de la multinacional. Ara he vingut a Andorra i continuo, en consultoria, assessorant inversors forans (a Loyal Business Consulting) i invertint: en restaurants, en apartaments. El que havia fet per altres, ara ho faig per a mi. 

Podria gaudir d’un descans nevat.  
I tant que m’agrada la neu, i esquio molt. Però vinc d’un ritme molt fort de feina. En una setmana dormia molt sovint tres o quatre dies a l’avió. No vols parar de cop. Em trobo molt bé a nivell físic i intel·lectual i crec que puc aportar coses amb la meva experiència. 

Andorra, com la veu? 
El canvi és important. Descobreixes  aquest país tan petit del qual ha de sortir tot allò que necessita, del cap de Govern als jutges, els empresaris... Els recursos són escassos. En tots els àmbits hi ha certa manca de professionals en un país que està creixent i que es troba en una cruïlla: ha de decidir si el fa més gran, si no ha de créixer molt. És un moment molt interessant. 

També ha de tenir treballadors.  I no els hi direm mà d’obra. 
Estic d’acord, a mi l’expressió tampoc no m’agrada. Aquesta manca de treballadors per a determinades feines, les més demandants quant a esforç físic per exemple, costen molt de cobrir. També falta talent: s’ha de preparar, de formar, d’atreure...

Formar-lo i que no marxi.  
Exactament. Per a mi, els països anglosaxons estan a anys llum en la gestió del talent. Comença a l’escola: als Estats Units i el Regne Unit ja es motiva els alumnes, que arriben a casa amb un comentari que diu “well done” o similar. En el món llatí sempre diem “bé, però ho podries fer millor”. 

Té vareta màgica per gestionar el talent?  
Aquesta de què estic parlant, el context que creen les cultures anglosaxones perquè la persona s’hi pugui desenvolupar. Un tema que tenen estructurat des de la base i que al món de la multinacional ho tenen molt clar. Crec que aquí és una àrea d’oportunitat per desenvolupar. 

El país és petit per acollir una carrera amb ambició.  
Andorra t’ofereix altres coses a canvi: la seguretat, viure a prop de la muntanya... són coses que les famílies joves valoren. Ara bé, s’ha de compaginar amb oportunitats de carrera. Andorra potser no pot acollir multinacionals, però sí oferir serveis amb visió internacional. Això ho pot fer molt bé. 

Les grans empreses estan convençudes que fórmules com el teletreball funcionen? 
Sí. Per exemple a Danone un dels aspectes que ens feien molt atractius era la política del teletreball. Sobretot en ciutats grans, com Los Angeles, amb aquell trànsit. La gent era més productiva quan no perdia tant de temps desplaçant-se. Aquí a Loyal també tenim una política de teletreball. 

Podem atreure nòmades digitals.  
Efectivament, aquest tipus de famílies joves a qui em referia. 

Potser al seu departament gestionava quasi tanta gent com habitants té Andorra.  
Doncs mira, estem parlant de deu mil treballadors. 

El país està en una cruïlla... 
En un moment de canvi, sí. Perquè sigui una oportunitat, has de tenir les coses clares, planificar, tenir una estratègia detallada. Crec que falta fer aquesta reflexió tant a nivell polític com ciutadà: què vol ser Andorra d’aquí a vint, trenta anys? 

... amb l’acord d’associació 
Amb aquesta estratègia, serà quan es podrà decidir si l’acord és bo o no ho és tant. Aleshores es podrà preparar el país, les persones, el talent. 

Si vols solucionar un problema, tria un gestor; si vols marejar la perdiu, crea una comissió política.  
Exactament.  A l’empresa tenim plans estratègics i els anem revisant cada cinc anys. Crec que als països també s’hauria de fer. També és cert que en una multinacional estàs cotitzat a borsa i busques un rendiment, a part de la responsabilitat social. La política, és clar, ha de conjugar molts interessos.