Cursos de conducció sobre neu i gel a Grandvalira, en col·laboració amb Land Rover. Qui els necessita? Tothom. Ningú no en va sobrat, per molt que agradi presumir d’as del volant. Qui sigui prou humil per reconèixer que sempre pot tenir alguna cosa a aprendre: comencen el 21 i es faran cada divendres fins al març. Ho explica Jordi Grau, responsable dels cursos

Conducció sobre neu i gel. 
Es tracta de veure com afrontar que el cotxe se’ns en vagi de davant, de darrere, en un circuit on tenim el que en diem estacions per fer exercicis, uns cons on fem eslàlom, una frenada en esquiva, pujades i baixades per provar el tacte sobre la neu... I com que Land Rover té programes especials que modifiquen el comportament del cotxe, provem. 

Ah! Però és per a qui tingui un cotxe d’aquests o un utilitari ‘vulgaris’?
No, no, per a tothom. Ensenyem a perdre la por aquesta que entra quan veiem que el cotxe llisca i perdem el control. Fem exercicis per agafar desimboltura. I abans, una mica de teòrica. 

Qui ho necessita?
Qualsevol que es pugui trobar amb una nevada o quan patina el cotxe en aigua... Aquí fas exercicis amb poca velocitat, en superfície de poca adherència.Sobre aigua caldria anar de pressa i ui! 

El comú dels conductors no ho sabem. 
La majoria, no. A Finlàndia, amb sis mesos colgats de neu... Però aquí neva poc i quan ho fa de seguida netegen. Però si ens ho trobem un dia, convé estar preparats. Aprendre sempre interessa. 

Regla número u. 
Controlar la velocitat. El principal perill és sempre que anem massa ràpid quan ens trobem amb un problema. 

Doncs la regla 0 és anar equipats i costa d’entendre, sembla. 
Cert, sí, sí. El millor, en llocs on les temperatures baixen de set graus, que és el punt crític, són els neumàtics d’hivern a les quatre rodes i anirem amb seguretat. Perquè la gent no ho sap, però el límit legal amb cadenes és de 50 quilòmetres per hora. Tothom apura a posar-les “només falten dos quilòmetres”, es diuen, i aleshores és quan el cotxe es queda travessat al mig, amb la família al cotxe, el portamaletes ple i tota la festa. 

Hivern a les quatre rodes? 
En un 4x4 sempre. En un cotxe amb dues rodes motrius, en les de tracció. Per anar amb seguretat, les quatre. Si té tracció al darrere i només poses contacte allà, als revolts sentiràs que se’n va del morro. I al revés, si és de tracció davantera i les poses al davant, potser en una frenada per entrar al revolt se’t bloqueja de darrere i tens un ensurt. 

Ho fem per estalviar.
Pot sortir car. 

Els que conduïm fatal i ens trobem gel o neu clavem el fre. 
Exacte. És la primera reacció. Però faràs una virolla. Hem d’intentar adreçar-ho amb la direcció intentant no moure gaire els pedals, de no fer un moviment sobtat a les rodes.  Amb neu, si girem de cop el cotxe no gira. Com els esquís.  

Una cosa és la música i una altra, quan t’hi trobes. 
Sí, sí. Per això és un dels exercicis que fem allà amb els cons. Però el més important és mirar on volem anar, perquè conduïm amb la vista, no amb les mans. Aquí està el problema, mirem cap on se’n va el cotxe i no cap on volem anar i marxar. La direcció i la mirada les hem de posar a la sortida del revolt. 

Ens apuntem el consell.  
Si ens n’anem contra una tanca i mirem la tanca, hi anem de cap. Això serveix per a tot, amb i sense neu. També en bicicleta, si pedales mirant el forat que hi ha a la dreta, hi caus a dins. Has de mirar cap endavant, que és cap on vols anar, oi? Doncs amb el cotxe igual. 

Arribarà el dia que el cotxe sigui tan llest que reaccioni tot solet? 
Sobre neu és difícil. Per carretera es pot permetre una conducció autònoma, perquè les línies de la carretera li donen informació. Però sota la neu, o amb la neu acabada de retirar... 

Al seu circuit, cap maldestre no els ha estampat el cotxe? Quin ridícul!  
Algú  ha posat una roda sobre la tanca però no, no passa res, vas amb un instructor. Com a molt et vas menjant els cons... i ens fem uns tips de riure.