Felicitats pel premi. El relat va sobre... 
Sí, moltes gràcies, estic molt contenta. Doncs és un conte que es diu El drac que tenia por del foc i parla sobre la por de fer mal, sobre la diferència, sobre la tendresa també. El protagonista, com diu el títol, és un drac, Lumen, que s’amaga per no espantar, fins que descobreix que el seu foc també pot ser útil. 

Pobrissó.  
Sí, sí, és una manera d’explicar als infants que les vulnerabilitats no són dolentes, que també poden ser una manera de cuidar els altres. 

D’on surt aquesta idea? 
Escric des de sempre. Soc economista i em dedico a la comunicació digital, en realitat, però m’agrada molt escriure. Bé, vaig viure un episodi dramàtic, la mort d’un germà, i això em va fer que deixés d’escriure. Però fa poc vaig ser mare i això em va fer recuperar les ganes, va ser com la font d’inspiració, també la manera de tornar a veure la vida com una cosa bonica. 

Ens n’alegrem.  
Sí, amb la il·lusió del meu fill... Després vaig trobar aquest premi, de fet me’l van fer arribar uns amics que tinc a Organyà, i vaig pensar que era la manera de recomençar. 

Viu a Badalona.  
Sí, però conec molt bé la Seu d’Urgell: des de ben petita que hi anàvem amb els pares. Hi tinc molts amics, com deia, sobretot a Organyà. Són tot casualitats i també petits indicis del destí.

Li agrada l’Alt Pirineu? 
Molt. Des de sempre que anàvem amb els pares, com deia, per desconnectar de la ciutat, per escapar. Sobretot als hiverns. 

No li venen ganes d’escapar permanentment de la ciutat? 
I tant! Ara més que mai, ara amb el nen tinc unes ganes boges de fugir de la ciutat, d’anar a un lloc on es respira, on et trobes amb el silenci, que és tan necessari. 

Com veu el Pirineu? Ofereix oportunitats de vida, creixement? 
Està com amagat, oi? Quan surts de la universitat a vegades ni t’ho planteges, ja penses directament que Barcelona és el lloc on hi ha les oportunitats. Però després de deu anys, vist en perspectiva, crec que comença a haver-hi més oportunitats en zones més tranquil·les i, com dic, quan tens família ja busques una altra manera de treballar. 

M’embolico i sortim dels seus relats, que és el que interessa.  
Jo havia anat presentant-me als Jocs Florals... el que és típic. Fins i tot havia estat part del jurat d’algun premi a la revista Cavall fort. Però en arribar a la universitat sí que vaig parar una mica. Vaig fer una carrera poc creativa, la veritat, i per això vaig optar per màrqueting digital, que fusionava la creativitat amb la branca econòmica. 

El premi deu animar a seguir.  
Moltíssim. Després de tant de temps a l’ombra, diguem-ne. Tot i que anava escrivint coses, personals, per al nen, perquè algun dia ho llegeixi.  

Com es diu el petit? 
Bran. És un nom escocès. 

Quan en sigui conscient, estarà molt orgullós de la mare.  I de ser-ne la inspiració. 
Això espero. A banda, aquest conte ha estat la primera incursió en la narrativa infantil. Jo escrivia coses més introspectives o coses d’intriga. Ara he canviat, la vida et canvia i la teva escriptura canvia. M’agrada explorar això d’explicar les coses a través de metàfores als contes infantils.  

Quan el nen la llegeixi... els nens són uns jutges insubornables.  
Prou que ho sé, i és ben difícil escriure per a ells. Trobar el punt de poder-los explicar coses dures però a la seva manera... 

S’ha perdut l’hàbit d’explicar-los contes abans de dormir?
No ho crec, no. Nens com el meu, tan actius, és una bona manera que es relaxin, sentint la veu de la mare. És molt bonic. I que es vagin endinsant en el món de la literatura. I les biblioteques ofereixen aquestes activitats per a nadons. Jo, per descomptat, ja li he fet el carnet de biblioteca. De moment, de la de Badalona. 

I no de la Seu? 
Per descomptat que li faré.