Director tècnic de la Federació d’Handbol d’Andorra, Edgar Serra està també intensament implicat en projectes solidaris, a través de l’associació Handbol School. Ara, ell i cinc jugadors més posen en marxa una bona iniciativa.

Han tingut vostès una idea.
Som una associació, Handbol School, que ens dediquem a promocionar l’esport, especialment el nostre, com a eina d’acció social. Membres de l’associació volien participar en la cursa Olympus Race, a Canillo, al juliol. Eren cinc jugadors, i jo el sisè, i els vaig proposar donar-li un valor a la cursa. 

I?
Vam decidir buscar una entitat del país a la qual aportar visibilitat i recursos econòmics. També ens ajuda a nosaltres, com associació, a fer-nos veure i a seguir treballant amb els valors de l’esport: treball en equip, generositat, respecte... 

Aleshores?
Vam trobar l’Associació de Malalties Minoritàries d’Andorra, que ho  va rebre de manera molt positiva. De fet, ja en activitats que fem a les escoles franceses i andorranes en horari de menjador treballem amb alguns infants afectats per malalties d’aquest tipus. 

Ho van articular tot. Com?
Aprofitem que és una cursa d’obstacles, i com que a la vida també n’hem de superar molts, especialment la gent amb aquestes malalties, que tenen un dia a dia molt complicat. Nosaltres sis correrem la cursa de tretze quilòmetres, la més dura. D’altra banda, també busquem patrocinadors per recaptar fons, i farem unes samarretes per vendre. Tot es destinarà a aquesta associació. 

Tot suma. 
També hem parlat amb l’organització de l’Olympus Race i una part de les inscripcions també aniran destinades a la causa. A banda, hem buscat que els infants afectats per les malalties minoritàries, i els familiars, puguin col·laborar. Ells correran en la modalitat relleus. Així sempre ens aniran acompanyant, en tot el trajecte de la carrera. 

Sort. 
En el moment de l’arribada, a Canillo, oferirem un taller d’handbol, perquè també volem fer visible la nostra entitat i el nostre esport. 

De totes maneres, és un pas més en les col·laboracions que vostès ja realitzen. 
Nosaltres, a banda, fem activitats lúdiques relacionades amb l’handbol a les escoles andorranes i franceses, com deia. En horari de menjador. Precisament tenim algun participant que pateix aquesta malaltia rara que es coneix com pell de papallona. 

Entesos. 
T’adones que a vegades comparteixes temps i espai amb infants que no ho aparenten, però pateixen aquest tipus d’afeccions. S’ha de fer visible que hi ha gent que pateix malalties importants. Sort que aquest noi no la té gaire desenvolupada. D’altres pateixen més. Coneixent casos concrets, pensem que la nostra és una opció de fer-ho visible. 

L’esport té seguidors molt fidels. 
Les nostres xarxes socials les segueixen unes trenta-cinc mil persones. No totes d’Andorra, és clar, però igualment està molt bé: cal sensibilitzar, no tapar aquestes malalties. 

Aneu fent passos. 
La Handbol School també fem les xocolatades solidàries, durant tot l’any a les escoles. Ja en portem tres, amb una recaptació de més de dos mil euros. Els diners van a l’hospital Sant Joan de Déu. 

Una altra causa. 
I més encara. També col·laborem amb Aigua de Coco, que fa projectes a Madagascar. Fan coses molt interessants. Tot i que és més difícil potser de sensibilitzar perquè sembla que no toca tan de prop, oi? a les persones que coneixem. 

Però ho necessiten. 
Amb deu euros un nen està escolaritzat tot l’any. Fem passos. 

L’esport és una bona eina. 
Molt potent. No ens hem de centrar només en els aspectes competitius. La part de valors, social, humana, és vital.