Cosetes de mascle alfa

Un nen petit amb una nova joguina que es diu fama. Que és una altra manera de dir que els mitjans l’han –l’hem– deïficat, si més no, amb aquests tres minuts de glòria efímera a què tothom creu tenir dret. Amb aquella frase certera i punxeguda del principi defineix algú –que ha estat testimoni proper de les seves carreretes– l’empresari Xavier Caballol, és a dir, l’ínclit Ferrariman que tant s’ha significat per totes les xarxes, les socials i les viàries. 

L’empresari, que s’autodefineix com un emprenedor nascut a Andorra però cuinat a Mònaco, ofereix una imatge pública que fa que el defineixin com una persona narcisista, tan segur de si mateix, tan convençut del seu propi enginy, que apunta un perfil dominant, el d’algú que busca significar-se perquè el segueixin. Convençut de la seva pròpia força, es mostra desafiant, fins i tot un xic intimidador. Un mascle alfa, vaja. Entre els amants de la velocitat, del motor en general, es manifesten molt preocupats perquè les seves tan conspícues manifestacions d’irresponsabilitat al volant han acabat perjudicant-los a tots i preveuen un fort enduriment en la penalització de les infraccions al volant. 

Per donar-li una mica d’aire a aquest dibuix personal tan ennegrit i apuntar-li alguna cosa a l’haver, matisen que ha estat capaç (obligat o no tant?, s’interroguen posant en solfa les informacions periodístiques) de demanar perdó públicament per les manifestacions fora de lloc i els excessos verbals. Alguns dels quals, això sí, han quedat impunes: els que va proferir contra un membre de les joventuts socialistes, d’ascendència portuguesa. “És que a sobre, és classista”. I el problema, prossegueixen, és que fa gala d’una actitud, d’un andorranisme mal entès, que projecta una imatge indesitjada i indesitjable del país. “A banda d’aquestes ridiculeses com ara gratar-se la barbeta per poder lluir el Rolex” davant dels seguidors del compte, s’hi fixa un d’ells, que reconeix que “no ho hauria de fer, però acabo seguint-lo per riure-me’n una mica”. I parlant de seguidors, adverteix la curiositat que d’un dia per al següent el nombre hagi crescut en més d’un miler: tots són reals i  efecte d’aquesta notorietat?

Caballol, que procedeix d’una d’aquelles famílies a qui va somriure la fortuna en forma de terrenys urbanitzables i olfacte per als negocis, s’ha obert camí en el territori digital. Format a les aules del Lycée Comte de Foix, al Principat s’hauria reinstal·lat cap al 2006 després de passar per Barcelona i dedicar-se a l’àmbit del disseny web i d’aplicacions. Ara és CEO del grup Busco, portal de compra-venda de diferents articles i serveis. Així que si té diners per exhibir i un Ferrari (abans un Lamborghini), “serà que se’ls ha guanyat”, reflexiona alguna veu que intenta ser més amable amb el controvertit empresari. 

El salt a la popularitat, ja saben, el va aconseguir penjant vídeos de les cabrioles al volant del seu Ferrari. Davant la indignació de molts dels sorpresos espectadors. Després vindrien les diatribes contra les autoritats. Les llançades contra els agents de policia i urbans li van acabar de reportar una detenció, per un presumpte delicte contra l’honor. Va comparèixer davant el jutge i unes disculpes públiques, a través de les mateixes xarxes on prèviament desplegava les seves proeses –incloses les verbals– semblen haver-lo baixat del pedestal de la notorietat mal entesa. Durarà?