És una de les figures més influents en el flamenc, ha recorregut milers d’escenaris i el pròxim divendres estarà a l’auditori Claror, junt amb els seus músics i l’ONCA, fent el que millor saben.

 

És la primera vegada que ve a Andorra?
No, no és la primera vegada. Vaig venir-hi precisament fa quatre anys, el 2022 si no recordo malament. I de fet anàvem a tocar on el pròxim 16, però va ser quan va ocórrer el tema de l’incendi. I vam haver de fer-ho a l’església. Va ser tot una mica ràpid i improvisat.

Ho recordem.
Però bé, precisament per això va quedar així marcat com que el dia que es tornés a obrir, d’alguna manera, també estaríem nosaltres en aquest teatre, per això serà molt especial aquest concert. Primer, per tornar, que ens van tractar fenomenal, i segon perquè això significa que el teatre ja està disponible.

Què creu que s’emportarà el públic andorrà?
Crec que sobretot el que intentem fer a cada concert: emoció i gaudir. Més enllà que els agradi el flamenc o no, al final el que intentem és que el concert arribi a tot tipus de públic, de qualsevol edat, i que en gaudeixin.

És un bon punt de partida
Jo crec que s’enduran una bona estona. Que vinguin, els animem a venir, que ens acompanyin. Perquè gaudiran sens dubte d’un concert que els agradarà, sobretot els emocionarà.
Amb què ens delectarà?
Es farà un repàs a la discografia, amb els tres discos que tinc fins ara. A més amb l’orquestra, que sempre completa molt l’escenari. 

Tot un luxe.
Estaré acompanyat d’una veu flamenca, d’un cante, de baix, de bateria. La veritat és que serà un gran espectacle.

I tocarà amb l’ONCA.
Sí, la dirigirà Sergi Cuenca, un gran amic i director del Rey León a Madrid. I bé, la veritat és que sempre amb l’orquestra he gaudit molt. Crec que el més important és que l’orquestra es faci propis els temes, aquestes composicions que normalment no toquen. 

Tot un entrenament.
I sempre l’experiència és bona per això, perquè es crea una sinergia molt xula entre els músics de l’orquestra, que normalment estan acostumats a tocar un repertori més aviat clàssic, junt amb els meus músics, i amb aquest repertori flamenc que gaudeixo tant.

Què li sembla que cicles com l’Entresons portin el ‘flamenc jazz’ tan al nord?
Doncs em sembla molt bé. Crec que és veritat que, parlant moltes vegades amb molts companys artistes del nord, sembla que moltes vegades el tenim una mica oblidat. Sobretot moltes vegades en el sentit del flamenc. Sempre es tendeix de centre cap a sud. I per això crec jo que aquest tipus de cicles s’han de posar en valor.

Ja m’ha dit que farà un repàs pels seus discos... No sé si ens pot avançar una mica el repertori.
El concert serà d’una hora i vint aproximadament, et puc explicar que hi haurà moments amb l’orquestra però també hi haurà moments que no hi sigui. I serà un repertori en el qual  hi haurà des de moments íntims a molt festius. El públic potser acabarà tocant palmes i ballant i d’altres que s’emocionin molt.

Aquí no en sabem de tocar palmes, eh?
Sí sí, és qüestió de posar en ordre a la gent.

Fa molts anys que actua sobre l’escenari. És ja la seva segona casa?
Et diria que sí, que més que una segona casa és una casa diferent perquè... perquè bé, jo des de petit n’he gaudit moltíssim. Ja no només de l’escenari, sinó del que l’envolta: del teatre, d’aquell dia del concert... Per exemple, en aquest cas estarem dos dies pràcticament al teatre, i recórrer de punta a punta la capacitat del teatre sempre m’agrada.

Ah sí?
És un petit ritual que tinc. I gaudeixo molt de tot en si, no de l’escenari només, sinó del teatre. Intento fer-lo casa meva. I amb tot el temps que fa que m’hi dedico, jo crec que a casa és on més còmodes ens sentim, i a mi em passa sobre l’escenari, que sempre m’hi sento molt còmode.