Cristina Pericas: “L’Andorra que veiem, la va establir Fhasa”

Enguany celebrem el sisè any consecutiu de la seva actuació. L’hem realitzat, fins ara, una desena de vegades! Es tracta d’una obra que portem a terme a l’època estival, en el marc de les Nits d’Estiu als Museus, com també per celebrar el Dia Internacional i les Nits als Museus, que  es fa el mes de maig. La peça la interpretem dos cops per any, però durant els anys de la Covid, només ho fèiem una vegada. És una proposta que té sempre molt bona acollida i que escenifiquem en dos llocs diferents, o bé al Museu de l’Electricitat o a la Casa dels guardes del camí hidroelèctric.

 

Amb aquesta iniciativa volem apropar a tothom la història de la companyia elèctrica, la qual molta gent encara desconeix. Es permet veure l’evolució que va tenir Andorra a nivell de carreteres i a nivell energètic, ja que als anys trenta no hi havia encara electricitat a les cases. És important conèixer la història perquè la seva implantació va suposar en gran mesura el desenvolupament de l’economia andorrana, així com la seva obertura a l’exterior! L’Andorra que coneixem avui dia es va establir gràcies al projecte de Fhasa, que era el nom anterior que rebia la companyia hidroelèctrica. 

 

Està dividida en dues parts i enfocada en clau humorística. Intentem dur a terme una representació molt costumista on es presenta la senyora Rosa, una dona adinerada i esposa del creador de Fhasa. Es reuneix amb uns inversors per poder desenvolupar la segona i la tercera fase de la central hidroelèctrica. Explica, en passat, com es va gestar tot el projecte i els plans que hi havia de cara a la posteritat. També es reflecteix molt bé el xoc cultural d’immigració que hi havia al Principat en aquell moment, ja que es van contractar de fora 3.000 treballadors. Tots ells portuguesos i gallecs. 

 

Aquest grup va sorgir poc després que acabés la meva formació, al Col·legi del Teatre el 2017. En aquells moments, la directora de planificació de FEDA era la Joana Teixeira i ens va venir a veure a Sant Julià per un projecte que fèiem anomenat Racons. Em va comentar que volia organitzar una activitat semblant al Museu de FEDA, i per aquest motiu em va proposar elaborar una visita teatralitzada. Així, i juntament amb l’Iris Orriols, l’Anna Mangot i una altra noia que es diu Natàlia Garrido, vam agafar tots els plafons i la història que tenia l’empresa per crear un recorregut teatral que convida a riure! 

 

A dir veritat, per a nosaltres aquest espectacle és com el nostre fill. És el primer projecte que fem les tres juntes, i l’estem cuidant moltíssim. M’agrada especialment reproduir la peça al camí hidroelèctric, ja que és com un lloc màgic. Poder fer l’explicació, alhora que el públic observa els edificis d’Engolasters, així com el carrilet i la presa, és increïble! Ara bé, la part bona que té la interpretació al museu és que habilitem una zona on la gent normalment no pot accedir en una visita corrent, ja que allà tenen lloc algunes escenes.  

 

Trobo que les visites teatralitzades als museus, com la nostra, són una manera diferent i divertida de fer arribar la cultura als joves i a les escoles. Opino que una proposta interessant podria ser desenvolupar un itinerari als museus amb visites teatralitzades per a les escoles del nostre país! M’agradaria que al nostre espectacle poguessin acudir grups escolars, dels casals o d’AINA.

 

L’espectacle de Fhasa és un dels meus preferits. Però, per tenir un punt més nostàlgic, et diria que va ser la meva primera representació a Andorra, que va ser fent de farigola amb Els Pastorets de Sant Julià! Va ser el primer cop que m’enfrontava a un escenari, a un text i a una evolució de personatges. En guardo el record amb molta il·lusió. 

 

Degut a la bona assistència, farem dos torns, un a les 19 h i un altre a les 21 h.