Sabies que el sentit de l’humor, més enllà de ser una habilitat social d’entreteniment, també s’entrellaça amb diversos aspectes de la salut mental? De segur que quan rius tens una sensació de benestar general!

Des de l’antiguitat, s’ha reconegut que el riure té un poder transformador, capaç de millorar l’estat d’ànim i enfortir llaços socials. Així doncs, el sentit de l’humor ha estat objecte de fascinació i d’estudi en l’àmbit de la psicologia, donat que nombrosos estudis evidencien que existeix una connexió directa amb la salut mental i el benestar global de l’individu.

Per a la psicologia, el sentit de l’humor i el riure adquireixen un paper fonamental. Tal com afirma Martin Seligman, gran investigador i fundador de la Psicologia Positiva, el sentit de l’humor és una de les fortaleses de l’ésser humà. Seligman defineix l’humor com la capacitat d’experimentar o d’estimular el riure, el qual es considera un reflex directe d’emocions positives que esdevé des dels primers mesos de vida de l’ésser humà i en totes les cultures del món. Aquesta expressió innata i universal, es vincula a l’optimisme, al pensament positiu i a la capacitat d’afrontar les adversitats i recuperar-se d’aquestes. Tenir bon sentit de l’humor ens pot indicar resiliència emocional, ja que permet a les persones superar situacions difícils des d’una perspectiva positiva i, per tant, adaptativa.

D’altra banda, tenir sentit de l’humor també és un indicador d’autoestima, ja que la capacitat de riure’s d’un mateix està relacionada amb l’autoacceptació i l’augment de l’autoestima. L’humor pot ser una eina poderosa per gestionar l’autocrítica i fomentar la compassió cap a un mateix.

Des d’una perspectiva cognitiva, l’humor es vincula estretament amb la forma en què el cervell processa la informació. La teoria de la incongruència suggereix que l’humor apareix quan hi ha una discrepància entre el que s’espera d’una situació i el que realment succeeix. La sorpresa resultant d’aquesta discrepància desencadena la resposta cognitiva caracteritzada pel riure. Tanmateix, aquesta resposta ajuda a l’autoregulació emocional davant de situacions estressants, ja que l’aparició d’aquest mecanisme ens aporta un respir temporal per tal de disminuir la intensitat emocional, ens ajuda a minimitzar el dolor emocional i, per tant, a generar una resposta més equilibrada.

En l’àmbit fisiològic, el sentit de l’humor també té efectes mesurables en la fisiologia del cos humà, ja que afecta diversos sistemes fisiològics i desencadena respostes que contribueixen al benestar general: allibera endorfines (un neurotransmissor que actua com analgèsic natural i genera sensacions de plaer i benestar), augmenta l’eficàcia del sistema immunitari, redueix la producció de cortisol o hormona de l’estrès, produeix efectes positius en el sistema cardiovascular i respiratori, millora l’activació muscular i l’execució de les funcions cerebrals com per exemple la flexibilitat mental i l’agilitat cognitiva.

Per últim, el sentit de l’humor té una influència significativa en les relacions socials i exerceix un paper important en la forma com interactuem amb els altres. No únicament fomenta la connexió i la comunicació, sinó que també contribueix a la construcció de relacions saludables i enriquidores. Per una banda, compartir el nostre sentit de l’humor amb els altres denota domini d’habilitats socials i de comunicació; i, d’altra banda, genera un ambient positiu i un vincle emocional que enforteix les relacions interpersonals.

Com hem vist, el sentit de l’humor és un aspecte essencial de l’experiència humana. No tan sols ens proporciona un alleugeriment momentani, sinó que també ens ofereix d’altres beneficis que perduren en el temps. Des de la seva funció cognitiva fins a l’impacte en la salut mental i en les relacions socials, l’humor emergeix com una eina terapèutica natural que enriqueix les nostres vides.

Riure i cultivar el sentit de l’humor no sols és un plaer, sinó una pràctica essencial per a una vida plena!