Diari digital d'Andorra Bondia
El 24 de novembre del 2021, la NASA enlairava la missió Double Asteroid Redirection Test, més coneguda com a DART, des de la base de Vandenberg. Com ja us vaig explicar aleshores en l’article Un dard cap al cel publicat en aquest mateix diari el 3 de desembre del 2021, la missió de DART era la de provar una de les solucions tecnològiques, la desviació per impacte directe, desenvolupada per l’Oficina de Defensa Planetària de la NASA, com a mesura de protecció del nostre planeta si mai un objecte perillós es
El 24 de novembre del 2021, la NASA enlairava la missió Double Asteroid Redirection Test, més coneguda com a DART, des de la base de Vandenberg. Com ja us vaig explicar aleshores en l’article Un dard cap al cel publicat en aquest mateix diari el 3 de desembre del 2021, la missió de DART era la de provar una de les solucions tecnològiques, la desviació per impacte directe, desenvolupada per l’Oficina de Defensa Planetària de la NASA, com a mesura de protecció del nostre planeta si mai un objecte perillós es

DART fa diana


Escrit per: 
Joan Marc Miralles

El 24 de novembre del 2021, la NASA enlairava la missió Double Asteroid Redirection Test, més coneguda com a DART, des de la base de Vandenberg. Com ja us vaig explicar aleshores en l’article Un dard cap al cel publicat en aquest mateix diari el 3 de desembre del 2021, la missió de DART era la de provar una de les solucions tecnològiques, la desviació per impacte directe, desenvolupada per l’Oficina de Defensa Planetària de la NASA, com a mesura de protecció del nostre planeta si mai un objecte perillós es dirigís cap a nosaltres. Per realitzar aquesta prova es va elegir el sistema d’asteroide doble Didymos, de 730 metres de diàmetre, amb el seu satèl·lit Dimorphos, que fa 160 metres de diàmetre, descobert el 1996 i que orbita el sol entre la Terra i Mart. Per a la seva missió, DART disposava d’una sonda de la talla d’un gran autobús i d’una massa de 600 quilos que, després d’un viatge de 50 milions de quilòmetres, havia d’estavellar-se directament contra Dimorphos en el sentit contrari de la seva òrbita a fi de veure si l’impacte era suficient per reduir la velocitat i modificar la seva rotació al voltant de Didymos. Aquest passat dilluns 26 de setembre, a les 1.14 hores de la matinada, la NASA confirmava que DART havia realitzat amb total precisió la seva tasca, i s’havia esclafat com estava previst contra Dimorphos, a 22.000 km/h alliberant una energia equivalent a tres tones de TNT, sota l’atenta mirada de LICIACube, el satèl·lit d’observació que també viatjava amb la missió DART, i d’uns 40 telescopis d’arreu del món a més del Telescopi Hubble i el Telescopi espacial James Webb. A partir d’ara toca anar analitzant les dades que s’han recollit i les que s’aniran transmeten a l’equip científic de DART, per veure si, efectivament, l’impacte ha modificat la trajectòria d’aquest roc d’una massa de diversos milions de tones. Les primeres observacions que s’han fet públiques ja mostren, sense cap mena de dubte, que s’ha produït un important núvol de pols i roca en el moment del xoc, però pel moment encara no sabem si s’ha obtingut l’efecte desitjat. És força evident que el canvi no deixarà de ser petit, com ens podem imaginar en el xoc d’un objecte de 600 quilos amb una massa tan imponent com la de l’asteroide diana. Però l’efectivitat d’aquesta tècnica per a la defensa de la Terra no precisa una gran modificació de la trajectòria de l’objecte impactat. En ser la Terra una bola de només 12.742 quilòmetres de diàmetre, qualsevol canvi, per mínim que sigui, fet a suficient distància, pot desviar la trajectòria final de poc més de 6.000 quilòmetres, i així provocar la diferència entre un xoc directe i un sobrevol pròxim però inofensiu. Aquest primer esforç, és veritat, ha costat més de 500 milions de dollars, però no hem d’oblidar que l’impacte d’un gran asteroide contra la Terra arribarà tard o d’hora, com ja ha passat diverses vegades en el passat. Qualsevol diner que invertim ara en la protecció del nostre planeta contra l’amenaça latent que tenim al voltant del nostre planeta serà sempre molt menys que el cost que suposaria recuperar-se d’un impacte, que podria ser fins i tot definitiu per a la vida a la Terra. Aquesta amenaça és tan real per a tota la humanitat com el canvi climàtic o l’arsenal nuclear que acumulen certes potències. Així que hem d’aplaudir que, finalment, la NASA i l’Agència Espacial Europea (ESA), que enviarà la missió HERA cap a Didymos el 2024 per acabar d’avaluar el resultat de la prova DART, hagin posat les primeres bases per protegir la humanitat i la resta de la vida al planeta. L’èxit ara no és tan important com la perseverança en l’esforç, entendre que estem tots en el mateix vaixell, aquesta bola blava i fràgil que volta el Sol, que és la Terra i que hem de protegir per tots els mitjans si no volem desaparèixer. Si aquest cop no ha funcionat, hem de seguir intentant-ho fins a fer diana, ens hi juguem més del que molts pensen.

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte