Ha agafat un protagonisme inesperat i involuntari, però ministres, periodistes i espectadors ens hem vist tant les cares durant les dures jornades de pandèmia que ja ens anem coneixem els tics. Ell aprofita per donar uns tocs

S’ha convertit en un rostre popular. Com ho porta?
La veritat és que ha estat una sorpresa. La gent s’ha bolcat en mi i m’he sentit molt bé. M’escriuen. Em donen ànims. Em fa sentir superbé.

Els traductors en llenguatge de signes solen ser un requadret allà petit, a la pantalla. Vostè ho ha superat. Posa damunt de la taula aquest llenguatge?
Per començar, no és llenguatge sinó llengua. Igual que no s’hi val a dir el sord o el cec. Noooo, intenta posar la paraula persona davant de la discapacitat, que fa que soni més sensible. I per descomptat, mai “eh! tu, sord!”, que fa molt mal. 

M’he colat, i miri que dubtava...
No passa res, però és una llengua com l’anglès, el català, el castellà. Cert que de sobte tothom coneix l’intèrpret, la llengua de signes, el braille... és superbò per a aquests col·lectius. Tot i que la professió és de tota la vida: la llengua de signes catalana té més de 200 anys.  

Veu? No sabíem.
Benvinguda la popularitat si posa damunt de la taula unes dificultats del dia a dia, les de persones amb discapacitats, que sovint ignorem. Ara les persones sordes s’ho estan passant molt malament amb les mascaretes: no tots coneixen la llengua de signes i no poden llegir els llavis. És una estacada molt gran. 

Del nivell de desconeixement que hi ha n’he estat la prova vivent ara mateix. 
Des que he començat a fer d’intèrpret a conferències i rodes de premsa (a Andorra des de fa sis anys) mai m’havia esperat tot el que ha passat des que surto a la tele. Una traducció que s’hauria d’estendre a tota la programació. 

Mediador comunicatiu: què és?
És diferent d’un intèrpret, que només trasllada allò que s’està dient. El mediador és una figura més propera a la persona amb discapacitat. Intentem que sigui el més independent possible a l’hora de comunicar-se. 

En aquest paper ha viscut a l’hospital tota la pandèmia. 
Sí, però la veritat és que ha estat molt dur, molt dur. Prefereixo no parlar-ne massa perquè ha estat una situació realment molt difícil per a tothom, amb la gent que es quedava sola, aïllada, en una habitació. Imagina quan és una persona  que ja té problemes de comunicació. 

Allò que el ministre explicava a la roda de premsa vostè ho vivia 
Uf! De les coses més dures que he vist a la meva vida. 

Hospital, rodes de premsa...
Era un no parar: estar a l’hospital, canviar-te de roba, agafar un taxi i cap a la roda de premsa corrent. Així dia rere dia. M’agrada molt la meva feina però ha estat dur. Ara, sarna con gusto...

Difícil interpretar les rodes de premsa?
Arribo allà i no tinc ni idea de què dirà el polític. Ha estat supercomplicat: haver d’aprendre tot un vocabulari nou, sobretot polític, que el desconeixia del tot. Tampoc no coneixia el món del periodisme... i us he conegut. M’agrada la vostra feina. I Déu n’hi do, també heu treballat. 

Va, entrem en detalls, són difícils de traduir, els nostres polítics?
El ministre Benazet és per a mi el millor. Pel vocabulari senzill que utilitza, el ritme... El més difícil d’interpretar per a mi és el cap de Govern, que parla superràpid, com Jordi Gallardo. 

Ja que hi som, i els periodistes?
Ui, he de dir que em costa moltíssim, fins i tot més que el cap de Govern, l’Oliver Jaén. I encadena diverses preguntes. Per a mi és impossible d’interpretar-lo. Fa trrrrrrrrrrrrrr i a aquesta velocitat... Així que amb la resposta del ministre interpreto la pregunta. 

A veure si et llegeix...
Sííí, aprofito. He estat a punt de dir-li però no he gosat per si s’ho prenia malament. Però mira, ara que m’ho poses en safata, aprofito. 

Doncs aprofiti del tot, al gremi hi ha individus que més que preguntes fan tesis doctorals. Els ho diem?
Ai! Mare meva! Us agrairia molt que féssiu  preguntes curtes, concises. Serien més fàcils d’interpretar. 

A banda, som un ‘rollo’.
A vegades penso “què preguntarà ara? que no ens estiguem aquí fins a Nadal”.