Diari digital d'Andorra Bondia

“De Navarra al Cadí és tot combustible”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Pirineuandorra.net

Que no es digui que els científics no ens avisen. Però alguns, ni cas. Joan Estrada Mateu manté un bloc informatiu sobre qüestions climàtiques i mediambientals. També, per cert, publicarà al novembre un ampli article sobre els aiguats del 1982: a ‘Melanterita’, la revista de la Fundació Marcel Chevalier

Pirineuandorra.net. Un bloc sobre el clima: per què?
Per afició, per la meva formació universitària en Geografia física i especialista en climatologia. S’ha de donar a conèixer a la gent del carrer, als escolars, als universitaris, als planificadors i gestors del territori. Però també com a ciutadà responsable.

Els científics avisen amb el canvi climàtic: predicar en el desert?
Ho penso però també penso que la gent és receptiva, t’escolta, fins i tot en un país que, com Andorra, és molt materialista, molt consumista. La gent cada cop s’interessa més perquè, després de tot, en depèn la seva subsistència, el seu dia a dia, si neva o no, etcètera. Els incendis, la sequera... afecta molt. 

Però avisen vostès des dels vuitanta!
Sí, ja es començava a parlar de canvi climàtic. I no, aleshores ni cas, perquè pegava fort el neoliberalisme de Thatcher i Reagan: explotem els recursos en quatre dies. Es va allargar fins que va petar la bombolla immobiliària i la gent va prendre consciència que el neocapitalisme abusiu amb el medi i abassegador no podia tirar endavant. 

Però ja fèiem tard. 
Cada cop més ens adonem que aquests posicionaments socioeconòmics i culturals no porten enlloc, són contraproduents, a la llarga i a curt termini. Són polítiques devastadores. No tenen en compte el medi ambient: clima, recursos hídrics, neu, forestals, agricultura...

Hem patit un estiu d’infern. 
Temperatures altíssimes, pràcticament mai assolides al juliol, de més de 36 graus, i una sequera accentuada. Molta pèrdua d’aigua per ecotranspiració. A l’agost l’energia solar emmagatzemada es va alliberar amb tempestes molt fortes, amb ensurts per desbordaments. Les tempestes de calor són imprevisibles i terribles. Cada cop seran més freqüents i contundents. 

Diferent dels aiguats del 1982. 
Allò són temporals de tardor. Duren tres o quatre dies i són molt copiosos aquí al Pirineu. Com el del 1937 o el de l’octubre del 1907. O el del 1617, parlem de l’any del diluvi! Va ploure a bots i barrals del 30 d’octubre al 6 de novembre a tot el vessant mediterrani. O el del setembre del 1772, els pitjors aiguats registrats a Andorra en època històrica: van arribar a modificar el curs ordinari dels rius. 

Dona peu als incrèduls.
Però les tempestes d’estiu estan molt lligades al canvi climàtic, són tempestes violentes d’alliberament de calor, molt erràtiques. Les de tardor potser també, per la inèrcia de la calor emmagatzemada durant l’estiu.Es crea un enorme magatzem de vapor d’aigua procedent del Mediterrani. Quan arriben les llengües d’aire fred, el contrast dispara els núvols de tempesta. Això agreuja els temporals de tardor diguem-ne normals. 

Allò del 82: prepara’t de nou?
Són aiguats recurrents. L’octubre del 1907 el riu Noguera Pallaresa va assolir un cabal de 1.250 metres cúbics per segon. Trenta anys més tard, uns nous aiguats van afectar molt el Pirineu Central. Van ser els pitjors patits per Encamp en època històrica. L’octubre del 1940, tot i que per aquí no van tenir repercussió, van ser devastadors. I els del 1982 novament. 

Indicadors bioclimàtics. 
El bosc, en no trobar un constrenyedor, com ho és l’activitat agropecuària, recupera l’espai que li corresponia. La vegetació primària progressa i recupera l’espai robat per l’ésser humà. Però el canvi climàtic redistribuirà espècies. 

I els incendis. 
Fins i tot a Andorra. Al Prepirineu, de Navarra a la serra del Cadí, és tot combustible, amb tanta pinassa i brossa. Ho va dir el doctor Javier Martín Vide. S’han abandonat moltes feixes. El pi és una espècie piròfila, progressa amb els incendis perquè la pinya explota i s’expandeix la llavor. 

Al blog parla del calendari del pagès. És fiable?
Es basa en les llunes, en l’efecte gravitacional, però sobretot en el coneixement dels períodes més secs, més humits, etcètera, que hi ha al llarg de l’any.  Fent les mitjanes de temperatura o precipitació, amb dades de trenta anys, períodes llargs, permet establir una mitjana representativa. 

L’avi en feia cas.  
S’han d’actualitzar, però tenen certa fiabilitat estadística, sí. 

Aquella generació observava la natura. 
Sí, n’estaven en contacte directe, tenien aquella percepció sobre el terreny de tota la vida. Els de ciutat anem perduts. Tot i que, mireu, l’olor més forta que puja del clavegueram, per exemple, també és senyal de pluja. O el dolor d’ossos, que hi ha un canvi de pressió atmosfèrica. O les mosques pesades, tempesta. Això bé que ho sabem. No sempre té base científica, però sovint s’acompleixen. 

Compartir via

Comentaris

No sempre és fàcil fer una entrevista a un científic, bravo per la iniciativa. Sovint no sabem on col.locar-los, a l'espai de cultura?, a la contraportada?, un publireportatge?, sort en tenim de la periodista que aixeca tabús, i sort d'en Joan que de forma regular ens subministra pildores de sabiesa. Gràcies per aquesta entrevista entretinguda als dos.
Molt Bona entrevista, cal fer-ne més sovint i dónar a conèixer al gran públic tots aquests temes explicate per persones, con en Joan, que dediquen el seu temps a l'estudi i a la divulgació científica
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte