“Crear un impacte positiu que ens ajudi a viure amb menys odi i més pau”, tal és el propòsit de Mara Jiménez, influencer. Avui, a les set de la tarda, ens en parla a El Rusc.

Expliqui’ns què és Croquetamente, com ho va posar en marxa i per què.
Croquetamente és un espai on parlem amb honestedat i transparència de les coses que ens passen a totes i que tenen a veure amb la salut mental, el benestar i l’amor propi. Principalment és un compte d’Instagram i TikTok però que ha desenvolupat també en un projecte de xerrades i tallers per connectar amb nosaltres mateixes. Va néixer de la meva voluntat de compartir el que m’havia passat al llarg de la vida.

Lluitar contra els estereotips a les xarxes, no és predicar en el desert?
És una mica així, és cert, però a la vegada crec que és molt potent poder fer-ho en una plataforma on pots arribar a tantíssimes persones. Al final el missatge cala, tot i que pensem que no.

La revista ‘Forbes’ la va triar entre el centenar d’influencers amb més influència, valgui la redundància. Deu ser un ‘subidón’.  Com creus que s’aconsegueix?
Sí, estar a Forbes és un reconeixement brutal, la veritat. Com s’aconsegueix és una cosa que no sé al 100% però pel que fa a mi, jo diria que amb honestedat i molt d’amor en el que fas.

Quin és el ‘feedback’ que té de la gent, dels seguidors? 
Hi ha molts testimonis que se’t queden gravats perquè et parlen de com el teu contingut les ajuda a ser elles mateixes, i això no té preu. En general el feedback és aquest: persones que s’estimen més, que es tracten millor a si mateixes, que s’animen a conèixer-se millor. És preciós.

La veiem en foto lluint orgullosa un estampat de paraules amb intenció de ferir. Això de convertir l’insult en orgull és una gran estratègia, oi? Et fa invulnerable.
Es tracta de demostrar als que pretenen ferir-te que tu tens una arma molt més poderosa: l’amor cap a tu mateixa. Això no vol dir que les coses deixin de fer mal, però t’ajuda a pair-ho millor.

Tots, i sobretot totes, estem descontents amb els nostres cossos. Algun consell bàsic per començar a acceptar-nos? 
El primer pas és recordar que aquesta vida és efímera i que mentre perdem el temps estant en guerra amb nosaltres mateixes la vida està passant de llarg. Hem de decidir fins quan ens guanyarà aquest sistema i les seves normes impossibles i deixar que donar la vida per sentada.

Intenta ajudar la gent. Hi ha algun cas que l’hagi fet sentir particularment orgullosa?
Tots em fan sentir orgullosa. Persones que es posen un banyador per primer cop en anys per gaudir de la platja, una samarreta de tirants per deixar de passar calor, estampats atrevits per primera vegada… Són coses que et fan sentir que val la pena fer el que fas.

Com a actriu, els escenaris no són el lloc més cruel amb la bellesa no estàndard?
Avui en dia són molt més tiranes les xarxes socials que els escenaris. Al teatre veiem la realitat crua del món i només cal mirar una mica per veure com actors i actrius molt diferents ocupen espais. Al final els estàndards de bellesa estan a tot arreu i es reflecteixen a totes les àrees de la societat.