Experimentes una sensació de constant buidor o desesperança, tot i considerar-te una persona extravertida, participativa i amb una trajectòria professional laboral exitosa? Fins i tot així pots patir en silenci l’autocrítica constant i la sensació persistent de no ser prou bo en el que fas.

Si és així, tot plegat pot generar una tristesa permanent i un autoconcepte negatiu que queda immers i ocult en les profunditats i els corrents del teu interior.

Coneixes el terme depressió encoberta? Sabies que s’estima que en tot el món el 5% dels adults pateixen depressió? La depressió és un trastorn mental que afecta milions de persones a tot el món i es manifesta de diverses formes i en diferents nivells d’intensitat. 

Entre les múltiples cares de la depressió, la depressió encoberta emergeix com una variant subtil, però impactant, i que sovint passa desapercebuda. Aquest fenomen, també conegut com la depressió somrient o depressió funcional, presenta desafiaments únics tant per als qui l’experimenten com per als professionals de la salut mental que busquen identificar-la i abordar-la.

La depressió encoberta es caracteritza per una capacitat sorprenent per a ocultar-se darrere d’una façana aparentment normal. Les persones que l’experimenten sovint compleixen amb les seves responsabilitats diàries, són socialment actives i, en molts casos, fins i tot demostren una disposició aparentment positiva. Aquesta disfressa eficaç pot portar al fet que passi desapercebuda durant molt de temps, ja que els símptomes poden no ser tan evidents com en altres tipus de depressió.

Un dels aspectes més desafiants de la depressió encoberta és que els qui la pateixen poden ser experts de l’emmascarament emocional perquè oculten les seves lluites internes darrere de somriures forçats, participació activa en esdeveniments socials i un acompliment aparentment normal en el treball o en els seus estudis. Aquesta habilitat per a presentar una imatge feliç i funcional pot generar confusió i sorpresa en el seu entorn quan s’assabenten de la profunda tristesa interior que experimenten.

Des del punt de vista psicològic, pot ser entesa com una estratègia d’afrontament que impedeix el reconeixement i l’expressió oberta de l’angoixa emocional. Els qui l’experimenten sovint temen l’estigma social associat amb la depressió i poden tenir dificultats per a admetre els seus sentiments. Aquesta negació interna pot comportar un deteriorament progressiu de la salut mental, ja que la falta d’atenció i de suport pot agreujar la situació.

El tractament requereix un enfocament acurat i personalitzat. Els professionals de la salut mental han d’estar especialment capacitats per a identificar les subtileses d’aquesta variant de depressió i abordar les complexitats emocionals i socials associades. Principalment, caldrà explorar i abordar els patrons de pensament negatius, així com les dificultats en les relacions interpersonals. La superació dels estigmes associats amb els trastorns mentals i la promoció d’un diàleg obert sobre la salut mental són passos crucials per a permetre que els qui pateixen en silenci busquin ajuda sense por del judici.
En resum, la depressió encoberta representa un repte psicològic que destaca la complexitat dels trastorns mentals. Reconèixer les seves subtileses i abordar-les amb compassió i suport pot marcar la diferència en la vida dels qui lluiten contra aquesta forma silenciosa de depressió.

Recorda que, de la mateixa manera que un llac aparenta estar tranquil, serè i en calma, també poden esdevenir corrents profunds i turbulents en el seu interior. Així com un no pot percebre els corrents perillosos observant únicament la superfície del llac, les persones que envolten als que es veuen immersos en una depressió encoberta poden no ser conscients de les batalles emocionals que aquests estan lliurant. Serà necessari, doncs, mirar més enllà de les aparences i reconèixer que, fins i tot en aigües aparentment tranquil·les, poden existir desafiaments profunds i significatius.
Abordar la depressió encoberta implica submergir-se més enllà de la superfície, explorar les emocions subjacents i oferir suport i comprensió.