“Dic a la gent: això és interessant, busca-ho!”

Qui és ‘El Curiós d’Andorra’?
Doncs posem-hi llum: la meva família és d’Andorra però jo havia viscut més al Vallès. Ara he tornat i hi porto cinc anys. Treballo a l’escola andorrana, a Santa Coloma, amb infants amb problemes com són l’autisme o la paràlisi cerebral, i faig el transport a l’escola de Meritxell. I soc skater.

Quin canvi de registre.
Sí, vaig guanyar un campionat, aquí al país. Segueixo: vaig estudiar Humanitats i d’aquí ve tot això del Curiós.

Aquí anàvem.
Doncs ja a la universitat tenia un projecte similar, però aleshores no existien les xarxes socials, ho havíem de fer a la manera del moment, fent conferències i coses similars.

Partim del fet que vostè és curiós.
Molt. M’interessa buscar, conèixer, mirar altres punts de vista, cercar com funcionen les coses... Vaig arribar a un punt que tenia respostes meves i això em tenia com a aturat i vaig pensar: he de preguntar més perquè aquestes idees es trenquin i n’apareguin de noves.

Gens habitual, ja que tendim a atrinxerar-nos al nostre punt de vista.
A menys que la vida t’obligui a fer-ho d’una altra manera, és clar. És el quid. Però sí, jo ho faig voluntàriament i vull fer partícip tothom, que sigui un joc.

Com es trasllada això a un Instagram per descobrir Andorra?
Jo venia del Vallès, al costat de Barcelona, on tens de tot: si vols aprendre a tocar la flauta en patinet potser ho trobes. Andorra, i altra gent m’ho ha confirmat, és un pèl tancada: la gent té el nucli d’amistats que ha fet a l’escola i el manté sempre.

Tinc una impressió similar, sí.
Hi ha interacció social, és clar, però no tanta a la qual jo estava acostumat. I hi ha cultura, però molt del tipus: vale, vens al concert i després te’n vas, adeu. Jo volia veure què més hi ha per aquí.

I?
He vist que hi ha moltíssimes coses d’interès, per exemple en l’àmbit de la història o tradicions, però sovint s’expliquen d’una manera molt redundant, molt sosa, pesada. Jo necessito que m’ho expliquin d’una manera que a mi m’entri. Tocar, jugar.

Quina resposta rep?
Vaig tenir molta resposta amb els vídeos curts, per exemple amb el dels espantabruixes. La gent em diu que això era simplement una pedra sobre la xemeneia sense funció. Una nena pel carrer em va reconèixer i em va dir: “Aprenc molt amb els teus vídeos, què guai! això dels espantabruixes!”

Bravo!
Sovint pensem que tenim molta informació, però no tanta. I després, la manera de presentar-ho. Encara que els meus vídeos són de producció cutre, però si m’avorreixen no els trec, jo mateix soc el meu filtre.

Miri, li confessaré que després de fer de redactora de cultura 13 anys no en tenia ni idea, dels espantabruixes.
Ostres! A mi em va cridar l’atenció quan vaig fer el vídeo dels comunidors, a Ordino. Mira que tenir un lloc on els mossens feien exorcismes a les tempestes! I aleshores vaig veure els teulats...

I se’n va informar.
Quan comences a buscar, hi ha xixa. Però tampoc no m’agrada donar-ho tot mastegat, la finalitat és dir-li a la gent “això existeix, és interessant, busca!”

També va anar al MNAC a veure el romànic andorrà.
En aquests temps que corren, m’havia quedat varat a Barcelona. Vaig aprofitar, en comptes de deprimir-me.

Té terreny per explorar.
Penso moure’m uns cent quilòmetres a la rodona, que hi ha temes per a anys.Des dels càtars, els trobadors, els templers, mare meva!