No és el millor escenari per a la dansa, però amb esforç d’adaptació, 3ème Étage, companyia formada per ballarins de l’Òpera de París recalarà dijous a l’Auditori Nacional de la mà de l’ambaixada de França

Debut a Andorra? Perquè el Ballet de l’Òpera de París havia desfilat per la Temporada.
Sí, sí, però per a mi és el primer cop.  Venim amb un projecte en el qual ens hem bolcat, hem treballat molt per adaptar-nos a l’escenari on actuarem [l’Auditori Nacional, a Ordino], on també han fet grans esforços per acollir-nos. Crec que ens adaptarem al context per fer el millor espectacle possible. 

3ème Étage.
És una companyia independent integrada, això sí, per ballarins de l’Òpera de París. 

Fundada amb quina filosofia?
Els escenaris de l’Òpera de París són grans sales, de mil sis-centes places, i no coneixem gaire el públic. Quan vaig fundar la companyia buscava tenir més proximitat amb la gent, volia fer obres que toquessin directament el públic, que fossin directament accessibles. També per sortir a buscar, com fem ara, d’altres públics, en altres llocs. 

Benvinguts. 
La relació que s’estableix amb el públic és diferent. També el públic mateix: potser a l’Òpera ja ve públic habitual, però en aquestes propostes el públic ve tal com és i nosaltres fem l’esforç perquè l’obra en escena sigui comprensible a tot espectador, sense importar el seu nivell de coneixement previ. 

Més llibertat creativa que en una organització amb segles d’història, potser?
Potser, potser. És cert que és la meva sensibilitat que s’expressa, directament, a 3ème Étage. El plaer, la comprensió de l’espectador, el ritme de l’espectacle, l’humor fins i tot, són molt importants. Són valors personals, artísticament. 

‘Petites virtuosités variées’.
És un espectacle molt ric, en termes de diferents escenes, en termes visuals.   Veureu una successió d’escenes que juguen amb totes les regles, les expectatives de l’espectador, i totes les formes de virtuosisme: una pirueta, un salt molt elevat... però a banda de la precisió, la coordinació, hi pot haver una forma d’humor. Es respecten les regles d’una llarga tradició, com espera l’espectador... i de sobte ja no es respecten. 

El mot ‘virtuosisme’ a vegades té connotacions negatives, oi?
Potser. Però pot ser també excitant. Aquí proposem una exploració de les formes de virtuosisme, però, com deia, mirant de sobtar l’espectador amb allò que no s’espera. Però aquest espectacle, que ja hem representat molt sovint, és accessible a tota mena de públic i tota mena de públic l’ha apreciat. Precisament perquè és un espectacle pensat per anar arreu i buscar l’espectador que no és habitual de la dansa. 

Molt divers musicalment. 
Sí, de Rakhmàninov a Brahms o Paganini, però també música electrònica i música original, composta per a l’espectacle... també hi ha el silenci, i els efectes sonors, tot un panorama musical i sonor, com un viatge. També és per a mi molt important el joc lumínic. 

Ens posa les dents llargues. 
Vull que l’espectador faci un viatge per molts universos sonors i visuals, molt diferents, és un aspecte molt important per a mi. 

Vostè ha ballat les coreografies més emblemàtiques: deixen pòsit. 
Uf! Difícil de resumir, en podria parlar hores. He treballat amb grans coreògrafs i m’emporto una mica allò que he estimat de cadascun... i també saber què m’agradava menys. Dels grans he après sobretot que com més es treballa una coreografia, més es pot millorar i semblarà natural a l’espectador. També que cal fer confiança al públic: si se li dona qualitat, ho aprecia. 

No cal donar-nos-ho tot mastegat. 
El públic de seguida s’adona si hi ha alguna cosa que no està prou treballada, això ho entenen de seguida. Hem de treballar per donar totes les claus al públic i aleshores l’espectador ens segueix perfectament. 

En tot cas, que a ningú no li faci recança de venir. 
Cert, cert. És trist que la gent s’abstingui de venir pensant que no entenen de dansa. Cal ser director de cine per gaudir d’una bona pel·lícula? Oi que no?