Si la veritat ens fa lliures, com diu l’Evangeli, la por ens encadena. I es una emoció tan invasiva!, s’exclama Cristina Gutiérrez Lestón. A les emocions negatives se’ls ha de plantar cara i per fer-ho ha creat el Mètode la Granja

La Granja Ability Training Center a Naturland.

L’objectiu és que l’educació emocional aplicada s’ofereixi també a Andorra. Aquest mètode nostre s’utilitza des de fa vint anys. Busquem que infants i adults, equips d’empreses, la societat en general –i l’andorrana podeu ser un gran exemple, un país tan petit– sigui emocionalment més intel·ligent. 

...?

Hi ha tant de malestar emocional. A la feina, a la societat en general. Ens aclapara. Necessitem recursos per gestionar-ho. Les eines existeixen. Si no existissin, doncs mireu, ens aguantem tots, però existint-hi... 

El centre a Naturland?

Ja portem dos anys en funcionament. Hem estat formant els equips. Però també han vingut escolars i grups d’adults. Ara opirem una oferta més àmplia: a empreses, etcètera. 

D’on surten vostès?

Tot va començar a Barcelona. Fa quaranta anys ja! Va començar com una granja escola el 1984. Però va arribar un moment, a principis dels 2000, que els mètodes ja no em funcionaven, no connectava igual amb la canalla. No aconseguia modular actituds ni comportaments. Què fer davant d’això?

Què fer?

En principi, frustrar-me i queixar-me. Fins que vaig decidir que si la societat canvia per què no nosaltres?

I?

Vaig buscar eines i vaig descopir el poder de les emocions, la manera per convertir-les en aliades i no enemigues.  Vam crear el nostre mètode amb els 15.000 nens que cada any passaven per la Granja. Després ens va fitxar La Masia del Barça, l’hospital Sant Joan de Déu, empreses com Danone o Nestlé, l’Ajuntament de Barcelona... En fi. I vam opir centre a Madrid i Andorra. Ara ho farem també a Londres. 

Això és créixer. 

El malestar emocional és una realitat. Salut emocional no és salut mental. En aquest món advers, amb pandèmies, guerres, crisis... la por ens ha envaït. Genera tristesa, depressió. 

Una societat molt ‘emocional’ i amb poc pes de la raó?

Al revés, hem donat tanta raó a la raó! L’altre dia un nen de vuit anys deia que és valent perquè gosa parlar dels seus sentiments. Ostres! Per parlar de matemàtiques no cal ser valent. Les emocions no les podem evitar –la ràbia o la tristesa vindran– però sí regular. 

Com?

Apareix la por (una crisi, una hipoteca...) i el que podem fer és aplicar l’educació emocional, per regular que aquella emoció sigui positiva per a tu i per a qui t’envolta. Sabem que la por et fa prendre les pitjors decisions, les menys intel·ligents. 

Si tenim por, tenim por: què fer?

La por t’aparta del perill. El problema és que hi ha el perill real però també l’imaginari: el 87% de les coses que ens fan por no passaran mai. Saber-ho ajuda. 

Doncs l’eina és aplicar la raó. Ser més cartesià. 

Ah, sí, sí. Una emoció és una reacció involuntària i per regular-la, has d’aplicar la raó. Ser conscient i regular-la. Sense negar-la: plora i després en parlem.  

Ho treballen amb tirolines, cavalls...

Per exemple, el lideratge dins d’un grup. Perquè et segueixi un cavall has de tenir confiança i seguretat. Autoestima. Així et seguirà el cavall, els companys, la família...

A mi si el ‘dire’ em diu que em llenci en tirolina li diré que sí, que esperi. 

Això ho vam fer amb directors d’escola. Hi havia una que va dir que no, que no, que mai. Vam parlar sope les seves pors i valenties i al final va decidir fer-ho. Són creences que ens limiten. Va voler ser més valenta. En arribar, es va posar a plorar i va entendre que ser valent no és no tenir por, sinó tenir por i fer-ho. 

Tots estem fatal arreu?

Però no pot ser, oi? Si tenim eines, hem d’aprofitar-les. Per exemple, per dominar l’ansietat, que no deixa de ser la por al futur. Com fer-ho? L’ansietat és preguntar-se “i si...?”, doncs has de preguntar-te “i si no?” És tan fàcil!