És la millor ‘profe’ de ball en línia (i del que li posin pel davant) i no només perquè sigui la nostra. És que el carisma i l’energia que desplega la Marta Buchaca són inigualables, els ho podem ben assegurar.

Poses a ballar fins i tot els sacs de patates. Com t’ho fas?
Aix, sí, una mica, sí, sí. És que, no sé,  és l’energia que transmetis cap a l’altra persona, oi? L’altre està esperant a veure què faràs amb aquella rialla... i a mi això ja em dona una vidilla, es crea un vincle molt maco. Així fas que es mogui la gent: els dones confiança, tranquil·litat... els fas estar bé. A canvi, també la gent em torna aquesta vibració. 

Ho corroborem. 
També hi haurà qui digui que tinc tanta energia que els estresso. 

Ballar fa canviar el caràcter.  
Totalment. Insisteixo, per allò que es crea amb qui tens al davant. No cal pensar en els passos, és deixar-se anar: si jo vaig a l’esquerra i tu a la dreta, doncs fantàstic! Jo només vull que gaudeixis, no importa la coreografia. 

S’hi treballen moltes capacitats.  
Sí, amb tot el que sigui ballar, ajuda a desenvolupar el camp visual, diguem, perquè has d’anar a dreta i esquerra. Va bé per l’equilibri, per millorar la postura, la psicomotricitat... I l’estat d’ànim: pots entrar del revés a la classe, que estaràs una hora sense pensar en res més i en sortiràs com renovat.  

Ara que a algú li hem posat les dents llargues, animem-lo a provar. 
I tant!  Dissabte vinent, a les dotze, en les activitats que organitza el comerç de Regència d’Urgell, farem una masterclass de ball en línia. Han convidat, a l’Esquitx, i també hi serem, divendres, fent zumba. 

Tu i una altra Buchaca. 
Sí, amb l’Ariadna, que és pura vibració, un espectacle. Que no som germanes, ni res, eh!, però com si ho fóssim, és maquíssima, ens ho passarem molt bé tots plegats. I no hi ha edat: petits, grans... qui vulgui, que vingui.

De ball en línia, qualsevol que practica fa les mateixes coreografies. 
Sí, sí, vaig fer la formació amb la Line Dance Association, que és internacional: allà on vagis podràs afegir-te a la coreografia, arreu del món. 

En totes les disciplines us formeu constantment.  
Sí, contínuament. No deixa de ser que treballes amb la salut de la gent, no hi ha improvisació possible. 

Una tafaneria: Mikel Erentxun et va veure córrer... i devia escriure després ‘Cien gaviotas’. 
Pots comptar! Però sí que vam coincidir en una carrera, l’Eternal Running. Hi van famosets, a aquests esdeveniments, em fa molta gràcia. Però jo sempre vaig amb el meu nebot, l’Aleix, és el meu company de carreres, em fa vibrar a mi, sempre m’espera a la meta amb els braços ben oberts. M’emociona.

Ballar també et ve de família.  
Sí, sí. Els meus pares són uns balladors de primera categoria. A les festes majors els veies sortir a la plaça i entre un munt de gent ells dos destacaven. I la mare canta de bé... cuina cantant. 

O sigui que ho portes de fàbrica. 
I l’esport, del pare, que quan era jove havia estat campió de tot, ho guanyava tot en esport. I la música! Tocava el flaviol. Les tres germanes ho hem heretat, aquesta vibració de la família. He tingut molta sort de néixer en ella. 

T’imagines la vida sense l’esport? Sense ballar? 
No, no, no, no. Un cop em vaig lesionar i vaig haver de parar durant un any: va ser el pitjor moment de la vida fins que vaig poder saltar i córrer, com ara. L’esport és vida... vaja, l’esport i el bon menjar, que soc molt de menjar, jo. 

El combustible. 
És que som així a casa nostra: parles amb el pare o la mare i són així, et donen aquesta sensació. Ell, la família, són els que m’han fet com soc, els ho dec tot. I aquí, al gimnàs, que són una altra família, ja ho pots escriure: vaig començar aquí i aquí em vull jubilar, fent això, si la vida m’ho permet, si el cos m’ho permet. 

Olé!  
Sí, sí, i animem a tothom a fer esport: és salut. Física i mental. Que facin el que puguin fer, fins i tot qui es pot moure poc, que faci el que pugui. Trenta minutets al dia ja n’hi ha prou.