Editora. Alba Besora celebra aquests dies el premi que el Gremi de Llibreters de Catalunya acaba d’atorgar a ‘Pardaleta’, de Joana Estrela, un dels títols de la col·lecció de Meraki, el segell infantil de la pirinenca Edicions Salòria. 

Felicitats, doncs. 
El premi ens suposa, sobretot, estar presents a totes les llibreries de Catalunya, que ens coneguin. Meraki és una editorial petita, dels Pirineus, i això fa que no tinguem el mateix accés fàcil que els grans grups editorials. Així que el premi, triat per totes les llibreries de Catalunya, ens dona presència. 

Reconeixement a la feina feta. 
Evidentment. Penseu que es tria entre tots els títols publicats durant l’any. Així que sí, ens reconeix la feina de l’editorial, de l’autora i del traductor, Àlex Tarradellas, molt important. 

Què el fa excepcional?
Joana Estrela, l’autora i il·lustradora, ha fet una novel·la gràfica per a joves que aborda la temàtica LGTBIQ+. La protagonista, i no faré un espòiler, és una noia que recerca la seva identitat i se sent atreta per una altra noia. 

Però què la va conquistar, com a editora?
És la manera com està escrit i il·lustrat, és una història molt especial, molt lligada a Portugal, passa a Porto,  però és universal. Parla també sobre la immigració. Toca diferents valors. 

A Andorra hi ha molts portuguesos. Públic objectiu?
Ho sé. Però el tema toca tothom, independentment de la procedència. Portugal sols és l’escenari. 

Meraki és un segell jove. 
Es va crear durant la pandèmia. Iniciativa de Marcel·lí Pasqual, l’editor de Salòria, i Andrea Moreno, que ja no hi és, i jo vaig entrar. A en Marcel·lí, que estava en contacte permanent amb biblioteques, li suggerien d’obrir una línia infantil i juvenil de la zona. Salòria fa llibres de temàtica pirinenca i Meraki també, tot i que també comprem drets fora i traduïm, com Pardaleta. 

El sector infantil i juvenil és potent.
Sí. Llibreries i editors estem molt contents. Crec que s’estan fent molt bé les coses, amb llibreries especialitzades, que n’hi ha bastantes, molta producció i de bona qualitat, editorials que ho fan bé i la fira a Bolonya. Crec que estem en un molt, molt, bon moment. 

És a dir, que allò que la canalla no llegeix...
No soc una experta en la matèria, però veig que quan un llibre és bo, enganxa. Des del Consell del Llibre Infantil i Juvenil fan molt bona feina, hi ha els premis Atrapallibres, amb el jurat format pels infants i que porta els llibres a totes les escoles... 
Jo mateixa soc mare d’una nena de vuit anys i un nen de cinc i ho veig: quan el llibre és bo, enganxa. A les escoles s’ha de fer molta feina, però el punt clau és que hi hagi biblioteques escolars, a cada centre. I la figura del bibliotecari, que és importantíssim. 

Explicarem que vostè és filla de Ramon Besora, editor, docent i molt bolcat en la difusió de la lectura.
Ho he viscut des de petita: un pare envoltat de llibres, que anava a les fires, que va ser mestre de l’escola on jo anava, després va ser editor i mai ha deixat d’estar envoltat de llibres. 

L’haurà aconsellat, guiat?
Sempre, és clar. Però no sabria què triar. Potser la sensibilitat cap als llibres, cap als autors, n’he pogut conèixer molts de prop. L’amor per la llengua, les lectures des de petita... No triaria un consell. 

Figures que promoguin la lectura entre la canalla, n’hi ha prou per fomentar l’hàbit lector?
Crec que els llibreters a Catalunya, que és el que més conec, són superbons, fan molt bé la seva feina de prescriptors.  Fins i tot als pobles i ciutats petites. Recomanen molt, molt bé. I a banda tenim professionals com Jaume Centelles, que  també es dediquen a la prescripció. 

Tornem a Meraki.
Tenim dues línies: fem publicacions per a organismes i institucions en campanyes com el 25-N, que és el dia de l’erradicació de la violència de gènere, posem per cas. Creem projectes a mida. I d’altra banda fem d’editors de títols de narrativa. Projectes de nou i fets des d’aquí, com La lletra que tot ho canvia, de Ramon Besora i Albert Asensio,  que vam treure per Sant Jordi, o comprem drets. 

Què ha de tenir un llibre perquè el vulgui?
El llegeixes i ja ho saps: un llibre que t’enamori. Cap característica en concret. Has rigut, t’ha fet emocionar...

Ens vol fer un avançament?
La setmana vinent mateix sortirà Daixenka, que és un relat fet per un fotògraf i escriptor txec que explica la vida d’un gos que va tenir. És un llibre molt especial, preciós, i per a totes les edats.

L’esperem amb candeletes. 
 I al juliol, una novel·la gràfica per a joves, Trucada perduda, que explica una història al voltant d’aquell atemptat a Utoya, recordeu? Aquell home d’extrema dreta que va matar molts joves en una illa. És la relació de cinc amics després dels atemptats.