Abans de tot: a què és dedica?

Fa un any vaig començar a crear contingut per a les meves xarxes. És un tipus de material que no té res a veure amb el que estic fent ara amb la Maria Solsona, que és el nostre pòdcast Safreig. Una idea que va néixer fa dos mesos quan la Maria em va comentar de fer un programa. Em va semblar un projecte genial i per aquest motiu vaig optar per deixar una mica de banda el meu contingut personal per centrar-me en el pòdcast.

Com sorgeix aquest programa?
Amb la Maria ja ens coneixíem perquè estem inscrits a la Jove Companyia Nacional d’Andorra. Ella tenia al cap la idea d’obrir un pòdcast relacionat amb la cultura. Després d’un parell de reunions van anar acotant el projecte. Vam pensar els convidats que voldríem tenir, l’enfocament i els temes que aplegaria el programa. Hem creat junts aquest projecte perquè creiem que la cultura a Andorra és un món que, si no hi estàs ficat, és molt desconegut.

El dividiu en diferents apartats.
La secció de carrer és una part que en principi no era al guió. La nostra idea inicial era posar-nos els dos dins del plató i xerrar amb un convidat relacionat amb el món cultural. Ara bé, estava convençut que per cridar l’atenció del públic ens calia fer alguna secció on poguéssim apropar-nos a la gent i, d’aquesta manera, contrastar els temes que debatem amb el nostre convidat. És gràcies a aquests vídeos al carrer que hem pogut confirmar el gran desconeixement que hi ha a la societat envers la cultura d’Andorra: molts no saben citar ni un sol artista del país.

Feu servir l’humor.
Sí, però no el forcem, és part de la nostra personalitat. El que volem és mantenir una xerrada distesa amb els diferents personatges que ens visitin, com si estiguéssim fent un cafè amb ells. No volem establir una relació formal, ni tampoc un format de pregunta-resposta. Volem una conversa que sigui molt amena.

Graveu els episodis en un plató. On heu trobat aquest espai? 
El plató ens el cedeix l’escola de teatre L’animal, situada a Escaldes. Estem molt agraïts als seus professors, Irina Robles i Juanma Casero, per haver-nos habilitat aquesta zona on, a més, ens han donat plena llibertat i disponibilitat per gravar els nostres episodis. També comptem amb la Laia Tarifa, que ens ajuda darrere les càmeres a controlar que tot funcioni bé. Gravem els episodis ben d’hora al matí, i un cop encenem els micròfons tot flueix de forma molt natural.

Convideu, doncs, qualsevol tipus de persona de l’àmbit cultural?
Busquem sempre personalitats relacionades en el món cultural, però sobretot que formin part de diferents àmbits. Ara mateix ja tenim tota la primera temporada gravada, que la conformen deu capítols. Han passat convidats tan variats com un músic, una actriu, una coreògrafa, un escultor, un pintor, un fallaire i fins i tot hem entrevistat l’exministra de cultura Sílvia Riva. De cara a la segona temporada, que volem gravar entre l’octubre i novembre, no tanquem les portes a convidar altres personatges coneguts com esportistes o polítics. Això sí, seguint sempre la línia cultural. 

Quina és la finalitat del pòdcast?
La nostra premissa amb el programa és la següent: necessitem que la cultura andorrana arribi a la gent del poble. Pensem que la societat està una mica desconnectada culturalment parlant, que no saben  distingir el que hi ha al país. La nostra intenció és, per tant, apropar la cultura a tothom, perquè hem vist clarament la desinformació que hi ha amb relació a la cultura andorrana.

Per acabar, quin missatge vol donar a la societat en aquest aspecte?
Vull fer entendre que a Andorra hi ha un enorme potencial en l’àmbit cultural. A nivell artístic, tenim al país uns talents impressionants. També opino que el ministeri d’Educació s’hauria d’involucrar més per vincular la cultura a les escoles.