“El 99% dels locals demanen reggaeton”

Discjòquei de factura andorrana, aquests dies punxa en un festival per al públic més jove a Mallorca. Marc Montalvo també estarà a les festes del Roser d’Ordino

Al Mallorca Island Festival.
Estic per aquí, sí, fins al 18 de juliol. És un festival per a joves que fan viatges de final de batxillerat. Arriba a haver-hi fins a 10.000 participants. Jo soc uns dels DJ residents i m’ocupo de les pool parties, les festes a la piscina, a un parc aquàtic. També faig festes de nit a una discoteca, La Roca. 

Festa per a uns, feina per a tu. 
És una experiència que estic vivint amb moltes ganes. És gratificant i una bona oportunitat, et pots donar a conèixer fàcilment davant de tants estudiants de tot Catalunya, de tot Espanya. També d’Andorra. 

Deu mil adolescents junts... fan por! 
Sí, oi? Però està tot molt controlat, gestionat, molt ben organitzat. Penseu que fa deu anys que es fa. A Andorra es promociona des de fa cinc o sis anys. També ofereixen activitats esportives. 

Però tanta hormona revolucionada!
La gent té moltes ganes de festa, moltes. Més que abans de la pandèmia, jo diria. Com que abans tot es donava per fet i ara hem vist que no. 

Marc Montalvo porta temps punxant per Andorra. 
Sí, vaig començar punxant a casa i un dia vaig penjar els vídeos a Facebook. Em van conèixer i vaig començar al Surf, després al Buda i a Eivissa. Ara faig molts esdeveniments per lliure, volto. 

I punxes...?
Hits de ràdio, un estil més comercial, i reggaeton. 

Té mala premsa. 
Ja, ja. Jo punxava electrònica, però al final, per sobreviure treballant com a DJ, has de posar el que demana el mercat. El 99% dels llocs, i de la gent, vol reggaeton. Jo m’adapto. Si volen dels vuitanta, ho faig, i si volen reggaeton... És el que escolta el jovent. 

Tan masclista com pensem alguns?
Ui! Ara em poses en un compromís perquè sí, hi ha lletres que sí que ho són, sí. No tot el reggaeton, però sí que hi ha lletres pujades de to. Jo no defenso ni deixo de defensar el reggaeton, intento complaure el públic. 

I després d’un temps difícil...
Aquests dos anys han estat ofuscants. Jo veia que el que preveia un bon any en esdeveniments s’anava ensorrant. Encara sort que vaig entrar en un ERTO. Però molts companys no se’n sortien. A poc a poc anem veient que avancem. Jo ara tinc bolos per arreu, no paro. Igual que la majoria. 

Ja dèiem: hi ha ganes de festa.
Ho noto. Ara vinc al Roser d’Ordino i veig que hi ha ganes de passar-s’ho bé. Abans tot era més rutinari, ara la gent està predisposada a la festa, a aprofitar el moment perquè qui sap què passarà. 

Els DJ del país ara esteu més units. 
Sí, John Holt està posant en marxa una associació. Al final, la pandèmia ens ha servit per unir-nos una mica més. Ens hem adonat que més val ser una família que trepitjar-nos entre nosaltres. Millor ajudar-nos. Si a mi em truquen per a un esdeveniment d’electrònica, per exemple, aconsello que li ho demanin a un company. I si ells tenen un esdeveniment amb música llatina, em truquen perquè el cobreixi jo. 

També heu batallat per ser visibles fora del reducte de festa nocturna. 
La veritat és que sí. Hem estat convidats a festes als museus, hem sortit per ATV... A Andorra potser es podrien fer més esdeveniments que no fossin tan nocturns. La gent s’ha adaptat a sortir de nit i no fer coses de tarda, que sols funcionen si són coses puntuals. Ara, si estan ben planejades i són atractives...-