Periodista fortuïtament reconvertida en educadora sexual? En tot cas, Imma Sust utilitza la novel·la (‘Les temptacions de l’Eva’) per ajudar-nos amb una assignatura tan pendent. Divendres presentarà el llibre a La Trenca

Qui és l’Eva?
És una novel·la de ficció, un personatge que em vaig inventar per poder parlar de sexualitat i temes que són tabú. Jo treballo en una cadena de botigues eròtiques, els porto la comunicació, i he après moltíssim. No soc divulgadora sexual. Bé, ara sí, però m’he format pencant. He pensat que el món ha de saber, però explicant-ho de forma divertida. 

La lletra entra millor somrient. 
Volia explicar com ens afecta a tots aquesta educació heteropatriarcal. A homes i dones, a tots. Volia parlar de sexe a la tercera edat, que sembla que no existeixi, de bisexualitat, del perill de quedar amb desconeguts per Tinder...

Al 2023 i hi ha tants tabús?
Molts. Mira, el clítoris per exemple. El clítoris! No sabíem ni el que era. Un clítoris en 3D es va fer per primer cop el 2015. Una figureta que tinc a la botiga i encara la gent em pregunta què és. Fixeu-vos, quan has vist milers de polles pel món i mai un clítoris! 

Serà perquè no l’anem dibuixant per les parets.
Ara ja podem fer-ho, ja podem anar-lo pintant. Va sortir de l’armari gràcies al succionador aquell. La  gent en deia un garbancito, un botonet... Em fa una ràbia! Ens infantilitzen. És una zona erògena bestial, que mai envelleix, que mai no perd la capacitat de tenir plaer. I no serveix per a res més. 

Altres tabús.
I mentides. Com la menopausa. No és veritat: les dones no es pixen a sobre com diuen als anuncis de la tele. S’afebleix el sòl pèlvic? Doncs anem a enfortir-lo. També les jugadores de tennis  tenen el sòl pèlvic feble. Per què? Perquè els entrenadors són homes.  

Menopàusica es diu com a insult. Com si te n’haguessis d’avergonyir. 
En un supermercat vaig veure unes calces “per a la menopausa”. T’ho pots creure? 

Millor un tanga, oi?
Al meu llibre hi ha un personatge que diu que quan et cauen els pits se t’apuja l’autoestima. 

En l’Eva algú la voldrà reconèixer.
La meva germana diu que estic a tots els llocs, en tots els personatges, sense ser-ne cap. És la tasca de l’escriptor, oi? Hi ha dues germanes, per exemple, on una està estressada perquè tothom li pregunta si no té fills i l’altra en té però està amargada. Aquesta pressió quina dona no l’ha patit? 

Sí, qui estigui lliure...
És difícil, oi?, fer les coses perquè les desitges de debò, no perquè sents que ho has de fer, perquè et condicionen. 

Té tota la raó. 
També parlo de bisexualitat, un altre tabú, aquesta obligació de definir-nos. No: la sexualitat fluctua. Per exemple, igual tinc una etapa de libido baixa i no vol dir que sigui asexual. En canvi, sembla que tampoc no ho pots dir, que no vols follar. I si no vols amb la parella, uf! Tothom ho veu molt sospitós. 

Els tabús afecten sols les dones?
No, no! Mira per als homes, no trempar és un autèntic drama! L’educació heteropatriarcal també ha fotut molt els homes. Potser ara mateix els més desorientats són ells. A l’home heterosexual, normatiu, li explota el cap. Mira el que ha fet la Shakira. 

Què?
La societat no ens vol empoderades. Las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan. No es vol això. 

Al llibre és amable amb els homes, no fa guerra de sexes. 
No, no, ni molt menys. El meu prota masculí és una monada. No volia fer un llibre de ties superguais i tios idiotes. 

Qui la llegeix, a vostè?
Ja sé per on vas i no em dona la gana de dir que hi ha novel·les femenines. Em llegeix tothom que em vol llegir.