El complex de salvador

Tens tendència a sacrificar-te i ajudar els altres tant sí com no? Acostumes a tenir parelles amb mancances afectives o amb dependència emocional? Ajudar els altres és una resposta natural, ja que forma part de la nostra necessitat innata d’afiliació; no obstant això, deixa de ser saludable quan es prioritzen les necessitats dels altres per sobre les pròpies. 
Per viure en societat és necessari oferir suport emocional i instrumental, així com estar disposats a rebre’l. Però, què entenem per suport emocional? Com podem limitar la nostra ajuda sense posicionar-nos com a salvadors? D’una banda, el suport emocional es caracteritza per sostenir algú que es troba en una situació psicològicament difícil mitjançant habilitats socials com ara l’escolta activa i l’empatia. Així doncs, no fa referència a un suport instrumental consistent a resoldre els problemes externs. Sovint, simplement n’hi ha prou de ser-hi presents. Sigui com sigui, és important que el suport sigui recíproc i coherent amb les nostres capacitats i circumstàncies: resulta complicat oferir un suport emocional saludable quan estem passant per un mal moment econòmic, laboral o personal. 
Quan esdevé el complex del salvador? Parlem de salvador quan tendim a oferir ajuda per sobre de les nostres possibilitats o quan els nostres límits es desdibuixen i decidim ajudar més del que ens correspon. Aquesta dinàmica és freqüent observar-la en relacions en què un dels membres adopta un rol de cuidador conscient, és a dir, s’autoconvenç que ha de solucionar les dificultats dels altres, els ha de salvar del seu patiment o malestar. A diferència d’altres manifestacions d’ajuda, el salvador necessita sentir-se necessitat i no permet la reciprocitat. Les seves relacions solen caracteritzar-se per un suport unilateral i desmesurat, el qual reforça la seva autoestima, atorgant-se així l’etiqueta de bondadós, altruista i solidari. No obstant això, aquesta falsa identitat el fa més depenent dels altres: necessita constantment el reconeixement aliè per incrementar la seva autoestima i reforçar la seva identitat. 
Per què s’adquireix el rol de salvador? Aquest tendeix a desenvolupar-se més fàcilment en aquells individus que han hagut de ser responsables de forma precoç al llarg de la seva vida. Per exemple, aquells que han hagut de tenir cura d’un germà més petit o d’un familiar vulnerable, per la pèrdua o separació d’un dels progenitors... Tal com descriu el psicòleg James D. Guy, aquestes vivències durant la infància i adolescència generen una reciprocitat emocional alterada que es manté en l’edat adulta caracteritzada per una hipersensibilitat a les necessitats dels altres minimitzant l’expressió de les pròpies. 
Com afecta en les relacions socials? Les persones amb el complex de salvador tenen dificultats majorment en l’àmbit amorós, ja que tendeixen a escollir parelles amb mancances  afectives o totalment dependents. Tot i semblar que el salvador pretén empoderar l’altra persona de forma altruista, aquest no permet que l’altre sigui capaç de desenvolupar els seus propis recursos, ja que això implicaria deixar de sentir-se necessitat. Tanmateix, els individus que despleguen un rol de salvador acaben experimentant seqüeles psicològiques com ara trastorns de l’estat anímic o sensació d’esgotament. Prioritzar contínuament les necessitats dels altres per sobre de les pròpies els acaba esgotant fins al punt de culpar el seu entorn del seu malestar. D’aquesta manera, el salvador acaba transformant-se en el perseguidor. 
Com podem passar d’un rol salvador a un rol d’ajudador empàtic? Deixar de ser un salvador no significa deixar d’atendre els altres o de preocupar-se pel seu entorn, sinó aprendre a ajudar segons els principis de reciprocitat i de coherència. Conservar la capacitat d’ajuda, però acompanyar i ensenyar els altres a resoldre els seus problemes. No obstant això, aquest procés autodidàctic no serà fàcil ni ràpid. Caldrà aprendre a dir que no i a establir límits per tal de deixar d’assumir massa càrregues alienes. Tan sols a través de la capacitat d’expressar quelcom que sentim, desitgem o pensem sense invalidar els altres ens farà més lliures i ens protegirà la salut mental. Doncs, a través de l’assertivitat podrem crear relacions afectives lliures, sòlides, sense dependència: aquells que vulguin estar al nostre costat hi estaran perquè veritablement ho volen i no perquè ho necessiten.
Recorda que les relacions afectives saludables són les que s’escullen des de la llibertat!