Han sentit parlar de la discalcúlia o dislèxia numèrica? Josep M. Serra Grabulosa, professor de la Facultat Psicologia de la Universitat de Barcelona, impartirà un dels cursos de perfeccionament professional que ofereix l’UdA centrat en aquest problema. Atents pares i mestres: important detectar-ho aviat

Veig 183. Doncs segur que escric 138.  Discalcúlia o distracció?
Bé, aquí  podria haver-hi les dues coses. Pot ser manca de concentració. En el cas de la discalcúlia, parlem d’inseguretat a l’hora de transformar el que llegeixes i el que escrius o el que penses i el que dius. Ara bé, la discalcúlia afecta altres àmbits. 

...?
Parlem de persones molt lentes a l’hora de comptar, i que com que ho saben, ho eviten: per exemple, a l’hora d’anar a comprar, perquè els fa vergonya. També els costa calcular distàncies, estimar el temps, fets que van més enllà d’aquest escriure una xifra per una altra. 

De què estem parlant? 
És una dificultat d’aprenentatge. Aprendre matemàtiques, com aprendre a llegir, és difícil. Per què? Perquè són codis arbitraris: hi ha regles que diuen com interpretar allò i prou. Però el pensament numèric és molt més ampli. El pensament numèric vol dir que, quan veus dos grups d’objectes, saps sense comptar-los on n’hi ha més. 

A simple vista. 
És una capacitat innata. Però això ens permet fer algunes coses, no masses, així que ens vam inventar les matemàtiques.  Permeten comptar fins a l’infinit, permeten fer tot tipus de càlculs, grans obres d’enginyeria... Com a espècie ho fem tots. Hi ha una tribu al Brasil, els mundurukús, que tenen el seu propi codi per comptar fins a cinc. 

Fins a cinc?
Perquè més enllà de cinc el seu món no existeix, és a dir: tenen més de cinc i bastant més de cinc. Però el que és important en el seu dia a dia, és fins a cinc.  

A molts, les ‘mates’, buf! 
Ens han fet pensar que són difícils. A partir de tercer de Primària, els infants s’enfronten ja a aquell dilema: serveixo jo per a les matemàtiques? A molts infants, parlem d’un vint per cent!, els costa més del que seria esperable. Però si fem reforç, si canviem l’estratègia, milloren. En canvi, la discalcúlia és una dificultat severa. 

Entesos. 
Encara que els estem a sobre, sempre tindran dificultats. Van entre dos i tres cursos per darrere i els etiquetem. 

I potser redactant són uns cracs. 
El cervell té moltes habilitats cognitives. Així que pots ser molt bo en llengua i a l’hora de fer càlculs, estimacions, classificar objectes per volum, a l’hora de fer geometria, tenir moltes dificultats. Així que van cursos enrere però el seu quocient intel·lectual està per sobre de la mitjana. 

Ben conegut tot plegat?
Com a diagnòstic, es va començar a treballar als anys setanta. Tot i així, fins als últims cinc o deu anys no s’ha començat a visibilitzar. I encara costa molt. Tenim la idea que ets mandrós, no t’esforces... Com passa amb el TDH o la dislèxia, és que el cervell té unes particularitats que fa que li costi fer certes abstraccions. 

Què vol dir?
Un nen amb discalcúlia, cada cosa l’ha d’aprendre de nou. Per exemple, a algun infant si l’ensenyes a sumar en vertical, quan poses la suma en horitzontal es perd, és un món. 

Si ens sent un pare o un professor...
Potser la família s’adona perquè hi ha germans i resulta que el petit resol els deures de matemàtiques del gran, per exemple.  És un indicador. I a partir de tercer de Primària sobretot, quan li toca fer deures de matemàtiques, sempre ho deixa de banda. Fins aquí potser comptaven amb els dits, però es queden sense opcions. 

On adreçar-se?
Al vessant clínic, des del logopeda al neuropediatre, en funció del que hi hagi al voltant d’on viu la família. Tot professional clínic el podria diagnosticar, ara bé, una altra cosa és la formació que tinguin. Cada cop n’hi ha més i l’àrea de coneixement es va estenent. A banda, els professionals veuen nens amb TDH o dislèxia i la discalcúlia pot anar en paral·lel. 

En tot cas, es pot resoldre? 
Es pot treballar. El discalcúlic sempre serà discalcúlic. Però l’hem de motivar perquè segueixi aprenent, pujar l’autoestima, treballar la memòria, la concentració. 

I si algú a la cua del súper triga a comptar el canvi, no pressionem. 
No ens posem nerviosos, no. I si et passa a tu, treu la calculadora del mòbil, no et tallis.