‘El cant de la natura’. Així titula el dissenyador gràfic Gerard Llimós el cartell amb què s’anuncia el FeMAP d’enguany. Per obrir boca, que n’hi ha ganes

La seva proposta ha guanyat el concurs de cartells. Felicitats!
Doncs moltes gràcies. És la primera vegada que em presentava, i és clar, és maco que et reconeguin la feina. Ben bé no és que competeixis en un concurs com aquest, però al cap i a la fi t’escullen. 

‘El cant de la natura’ per al Festival de Música Antiga dels Pirineus. 
La idea era representar una natura poètica, amb la música que hi ha present en ella, per això aquesta mescla entre un ocell i un instrument no gaire definit, que podria ser un violí o no...

Geomètric. 
Un estil que va molt bé per il·lustrar: ajuda molt l’harmonia de la composició d’un cartell. A vegades una il·lustració sembla molt lliure, però si t’ho mires bé, les coses encaixen bé d’una manera geomètrica. 

Com ve al cap tota la idea?
Mires una mica què es va fer en edicions anteriors, quin estil pot encaixar... A vegades segueixes la mateixa línia d’anys precedents i d’altres, com és el cas, optes per provar-ne una de molt diferent. 

Per trencar. 
Sí, vaig pensar que potser estaria bé que hi hagués més color, que potser ajudaria a apropar-se a un públic més divers, a la gent que potser està pel Pirineu durant l’estiu. I penses en les muntanyes, òbviament, els arbres i els animals. Apareix la idea i la comences a treballar. 

Donar-li una forma al so: reptador. 
Sí, sí. Té moltes representacions habituals: té els instruments, té una partitura, la imatge típica del so com a ondulació, vibració. 

Surt vostè del territori conegut. 
Sí, això he triat. És fàcil representar la música amb símbols més típics, amb les notes, per exemple. Per això vaig creure que un altre enfocament seria interessant. Buscar una manera més poètica, més orgànica. 

Un cartell per atansar-se a públics no habituals, proposa també. 
A vegades, amb una imatge molt neta, molt simple, molt estètica, pots inferir la idea que la proposta és més seriosa, més formal, per a un públic molt habitual. Si dones més color, textura, potser crides un públic familiar. Potser veu el cartell i s’hi interessa, pensa que no és una proposta hiperseriosa i de conservatori. 

Fins a quin punt és important encertar-la amb el cartell?
Per a mi, molt. Ara, el disseny és molt subjectiu i una cosa que a tu et sembla lletja a un altre li encanta. No tenim tanta educació visual i s’accepten dissenys pitjors diguem-ne. El cartell és una porta d’entrada, decideix a anar-hi o no. 

No tenim educació visual, però estem sobresaturats d’imatges. 
Cert, cert. I és curiós, perquè així que surts al carrer hi ha cartells, publicitat, rètols de botigues. Però que n’hi hagi molt no vol dir que tot estigui ben fet. Igual que el patrimoni es cuida o que hi ha normes d’urbanisme, diria que el disseny no es cuida prou. Es busca la coherència estètica en l’arquitectura, però vas a una botiga de queviures i té un rètol molt estrident, lleig, i no hi ha normativa que ho reguli.

Barrabassades?
De molts tipus, sí. I Ajuntaments que no aposten per la bona comunicació, al final, i són diners que no estan ben invertits. Per això no sé si puc agrair des d’aquí al FeMAP per impulsar  un premi així, que aposta pel disseny, i que està ben dotat, amb 1.500 euros. 

Potser al Pirineu pensem que amb tant paisatge i patrimoni ja estem servits.
Però sempre està bé tenir un bon disseny. Les coses entren pels ulls i, per exemple, la gent puja a fer turisme i si troba una bona comunicació de les activitats, amb un bon disseny, potser s’anima més a fer coses. 

I si tenim un bon paisatge no ens el carreguem amb un rètol horrorós. 
Exactament. Que sigui harmònic. 

Seguidor del FeMAP?
Hi havia anat algun any, a algun concert, sí. Però òbviament enguany el seguiré amb més interès. 

La música i vostè?
M’encanta. Treballo sempre amb música, que és una manera d’estar ben connectat amb la feina, trobar la inspiració.