“El feminisme no va néixer per a decorar institucions”. Mirin si va fort el jovent. Agafen la paraula  Sara Castro i Clara González, estudiants en pràctiques al Pla Municipal de Protecció a la Infància, a la Seu

Vosaltres... 
Clara González: Som estudiants de Psicologia. Hem coincidit fent pràctiques, tant en teràpia privada com a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell sota la direcció d’una figura especialitzada en protecció infantil dins de l’Àrea d’Educació. Jo estic aquí perquè també competeixo en piragüisme i la Sara viu a Andorra. 

I us heu animat a fer un vídeo per al 8M. Un vídeo contundent. 
C. G.: Sí, volíem dir la nostra, perquè ens cansa que sempre es parli del mateix. Em fa mandra aquesta idea que ens volen vendre per carregar-se quasi la idea de feminitat o per considerar l’home com un enemic. És un feminisme que cancel·la idees que li són contràries. 
Sara Castro: Pensem que aborden idees que no es poden minimitzar, com la pressió estètica o els sostres de vidre, és cert, però que alhora deixen fora del debat temes molt importants, com l’explotació sexual. “Es prostitueixen perquè volen”, escoltem als carrers. Quina bestiesa! O problemes de mares immigrants per aconseguir el reagrupament familiar. 

“El feminisme no va néixer per decorar institucions”, recordeu. Llaços i façanes pintades de lila, oi?
C. G.: Hi ha dones ben situades i que semblaria més aviat que viuen d’aquesta ideologia, oi? Però els arriben casos de dones explotades, que necessitarien ajuda, és vital per a elles, i els giren l’esquena, no es mouen, no hi volen entrar en aquests temes. Practiquen un feminisme que queda bé, però protegeixen els seus llocs de feina i quan s’han de tacar les mans, involucrar-se de debò, es fan enrere. Això és el que intentem expressar en el vídeo. El feminisme no va de quedar bé a les xarxes amb  quatre missatges macos sobre les dones. 

Això del llenguatge inclusiu, a vosaltres...? 
C. G.: Coses així han acabat per generar un efecte rebot. Ara entre alguns joves s’escolten bromes desagradables: “va, noies, aneu a netejar”. És que sembla que el feminisme s’hagi convertit en cosa de dones amb els cabells blaus i una part del cap rapada que qüestionen que hi hagi diferències biològiques entre sexes. No, home! Hem de ser iguals davant la llei, en això soc tan defensora com la que més; però no ens carregarem totes les diferències biològiques entre homes i dones. La idea de feminitat és preciosa. Una altra cosa és que es sexualitzi el cos de la dona, això per descomptat que també ens té en contra.

Sona molt coherent. 
S. C.: Sobre el tema del llenguatge inclusiu, hem descarrilat una mica. 
C. G.: Cert que veníem d’una història masclista i abans “tots” només tenia en compte l’home. Però avui està superat. No sé, diria que passo d’entrar en aquests temes, que no fan més que banalitzar els afers importants de debò.

Banalitzar, bona paraula. 
S. C.: Sembla que ens aturem massa en detalls mínims. Per què no lluitem en canvi per les grans causes? A mi m’és igual que digueu “tots”, no em sento ofesa i em sento inclosa. Diria que hi ha una majoria social que pensa bastant el mateix. 

Com està el feminisme d’interioritzat per vosaltres, les més joves? 
C. G.: No minimitzem problemes com l’assetjament a xarxes, que és obvi que existeix. Aquest tipus de batalles no ens són estranyes. Però no volem que sigui vist com una lluita de la dona per situar-se per sobre de l’home. Ni a la inversa. Volem la igualtat. Ara bé, això també hauria d’incloure que no em beneficiï de coses com que les noies no paguem entrada a la discoteca, no us sembla?

Tasques domèstiques i cura de persones és cosa de dones? 
S. C.: Jo m’he criat amb germans i tots rentàvem plats i tots sabíem canviar de marxes un cotxe. Això ho tenim molt clar a la nostra generació. 

És un tema constantment damunt de la taula.  
C. G.: Però és com altres temes: interès polític, simplement una pantalla per no parlar d’altres coses més importants, perquè mentre ens aturem en detalls no parlem de canviar el sistema.