“El Festival de Jazz és una aposta valenta”

Digueu-li Enric Bartumeu digueu-li Kic Barroc, el cas és que està estrenant ‘Mon noM’ enmig dels millors auguris i es multiplica pels escenaris 

 

A la llibreria La Trenca. Piano sol. Estreno l’instrument que han comprat, un piano de mitja cua de molta qualitat. Faran una aposta per la música en directe. Jo repassaré els temes del disc abans que surti definitivament a xarxes i plataformes digitals. 

 

De fet, no. Els vaig escriure inicialment al piano i després imaginar-me la bateria, el baix, un saxo, violoncel en alguns temes... 

 

Sí, exactament. És un exercici, si algú ha escoltat el disc, veurà com canvien en funció de la instrumentació i l’ambient. Serà un concert en una sala molt petita, molt íntim. 

 

Encara no, hi aniré avui a presentar-m’hi. En tinc les millors referències, l’ha provat en Josep Maria Escribano, i en Toni Gibert també diu que és un bon instrument. Dos criteris més que suficients per a mi. 

 

Bé, estic en la fase més difícil,  la de donar a conèixer el disc fora d’Andorra. El repte és muntar una mica de gira. Però de moment ja m’està donant feina i alegries, sí. Anar a l’Auditori i amb una assistència molt bona... i les bones crítiques del Josep Maria Ubach. 

 

No m’esperava res de similar... i sent ell qui és i el que representa. Sols amb això ja valdria la pena l’esforç. 

 

El Mercat de Música Viva és una oportunitat per muntar aquesta gira, és un lloc on es troben els principals programadors d’Europa, i l’oportunitat de presentar el projecte a aquest grup selecte de gent és magnífica. Tocarem al Jamboree, per cert, també al setembre.

 

Bé, finalment tampoc no serem un grup tan elevat de propostes, una trentena. I si mires les que són jazz, o un estil que se’ns hi assembli, ja no són gaires. Al Mercat hi ha molts estils, gent com l’Alba Morena, que va ser alumna meva, o Roba Estesa. El més semblant a mi pot ser Manel Fortià, tot i que el seu és un projecte magnífic, de qualitat superior. 

 

No serà ben bé un concert, sinó tres intervencions tipus jam, després dels concerts principals, al vestíbul del Prat del Roure. Un quartet i cada dia un saxofonista diferent: Jean Baptiste Herbin, Josep Valldeneu i Pablo Martín. Han muntat un espai meravellós, amb un bar on la gent podrà sopar amb la música, prendre una copa...

 

Que el recuperin és una aposta molt valenta. L’hi hem de donar el valor que té i el suport que mereix. I el suport se li dona anant-hi. Voldria fer una crida, que els concerts són de moltíssima qualitat. 

 

A banda, és una proposta que no està sols enfocada al turista, sinó també a l’andorrà indígena. Que sigui el primer de molts. I sí, hi tinc un vincle sentimental, després de treballar sobre ell durant tres anys. Tocar-hi és la culminació.  

 

Vaig bastant sovint al rocòdrom, que m’ajuda a desconnectar i a enfortir els dits, que mai no estan prou forts per aguantar tocant les hores que voldria.