“El foc de les falles cremarà el virus”

Del dit al fet: després que un document situés les falles d’Alàs com les més antigues de Catalunya, els esforços es multipliquen per tornar-les a la vida. Ho explica Carles Gascón, tècnic de Patrimoni del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i un dels 'ideòlegs' de la recuperació.

Tot parteix d’un pergamí del 1543.
Sí, sí, ho vam fer públic el gener del 2020, l’any fatídic, i sí que vam pensar per què no recuperar-les... però tot va quedar en una conversa a peu d’escala.

Ja no.
Recuperar-les, Covid a banda, era llunyà; pensava que necessitaríem anys. Però enguany, cap al març, vam començar a parlar-ne, vam començar a agafar-nos la paraula els uns als altres, ens vam anar embolicant i... aquí estem.

Tot en marxa per al 23.
Ens estem assessorant, amb gent d’Andorra, del Pallars... però en una activitat que ens ve a tots de nou. A Alàs l’última notícia de falles és de fa cinc-cents anys. I el pergamí no explica com eren.

Quina pena.
Ens hauria anat molt bé, però el pergamí, de fet, parla sobre una delimitació de termes i un dels problemes que s’hi esmenta és la baixada de falles. Encara sort que apareixen les paraules far, falles i la vinculació amb la serra de les Peces i l’ermita. Tot just per saber on començar i on acabar.

Aleshores, què?
Doncs aleshores quan ens vam liar la manta al cap, si m’ho permeteu dir així, ens vam posar en contacte amb la càtedra de Patrimoni immaterial de la Universitat de Lleida, que són els assessors de la part catalana de les falles com a patrimoni mundial de la Unesco. I qui ho porta, la Sofia Isus, és fallaire a Ísil. Però a banda hi ha tots els tràmits burocràtics. És una activitat amb foc, i això genera complexitats.

Una feinada.
Però la més grossa era saber com fer-les, en no tenir referents. Per sort, a Alàs hi ha una persona que de jove havia baixat falles a la Vall de Boí, el Jaume Pifarré, que forma part de la comissió, i ens va indicar com podríem fer falles. Ja sabeu que n’hi ha de moltes tipologies: les nostres tenen un aspecte ribagorçà per influència seva.

Es van posar en marxa.
Vam aplegar el material, amb ajuda dels tècnics del parc del Cadí-Moixeró. Les primeres ens van sobtar moltíssim pel pes. Ara ja sabem millor de quin mal hem de morir. Vam fer la prova de baixar la falla encesa des de l’església de la Mare de Déu de les Peces fins a Alàs.

I?
Per saber si cremava bé, aquestes coses, per iniciar la fabricació més en sèrie diguem-ne. Val a dir que vam tenir una primera reunió amb gent de tot el municipi, d’Alàs i Cerc, i els veïns s’hi han bolcat absolutament. Com un sol home.

Fantàstic!
Ara ja fa uns quants dissabtes que ens trobem per construir les falles, ja les produïm quasi en sèrie, dividint les tasques. I aquestes trobades són una petita festa, amb la canalla... T’omple. Només per això ja valia la pena.

I va bé, la ‘factoria’?
He de dir que aquí el menys manetes soc jo, però hi ha gent amb molta habilitat i coneixements de fusteria.

De números com van?
Tenim 37 falles fetes, crec. Serem 45 fallaires, més o menys, no està tancat. Ens pensàvem que hauríem d’arrossegar la gent, i ni molt menys. Ara, el dubte està en les mesures del Procicat. No tant per als fallaires, sinó pel que fa al públic.

El foc ha de cremar el virus, oi?
N’estem convençuts. Al principi jo insistia que potser s’haurien de suspendre, però ara ja tothom està convençut que sí, que es faran.

I preparats per enfrontar-se al foc?
Cristianament resignats. Amb la primera no vaig dir res però vaig dir-me “això ets incapaç de baixar-ho”, és un pes esgarrifós.  Però ens anem habituant.

Els aconsellen fallaires veterans d’altres indrets.
En coses tan bàsiques com no portar roba sintètica o portar algun coixí, alguna cosa que amorteixi el pes sobre l’espatlla. I per fer-les hem anat millorant-les: amb un mànec molt llarg, una tulipa amb escorça de pi per agafar la teia. Vessant ribagorçà amb tocs propis.