Diari digital d'Andorra Bondia
Edwin Hubble treballant al telescopi Hooker el 1922.
Edwin Hubble treballant al telescopi Hooker el 1922.

El Hooker i Hubble


Escrit per: 
Joan-Marc Miralles / Foto: Edwin Hubble Papers/Courtesy of Huntington Library, San Marino, Calif.

En plena I Guerra Mundial, el 2 de novembre del 1917, el cel era observat per primera vegada mitjançant el nou telescopi Hooker, amb un mirall de 2,5 metres de diàmetre, instal·lat a l’observatori del Mount Wilson. Les seves dimensions el convertien aleshores en el telescopi més gran del món, però el que no es podien imaginar els seus impulsors és que canviaria de cap a peus el curs de la història de l’astronomia.

En aquella època es pensava que la Via Làctia, la nostra galàxia, era tot l’Univers i contenia tot el que existia al seu interior: planetes, estels, nebuloses i altres, de manera immutable i estàtica des de l’inici dels temps. Aquell mateix 1917, Albert Einstein, aplicant la seva recent teoria de la relativitat general a l’Univers, va arribar a una conclusió inesperada. Segons les seves equacions l’Univers no podia ser estàtic, sinó que havia d’estar en expansió. Convençut que allò no podia ser correcte, Einstein va introduir una constant ad hoc dins de les seves equacions que va anomenar constant cosmològica, per fer-les quadrar amb la visió canònica de l’Univers estàtic. Tot i la recança a cuinar la seva pròpia feina, Einstein va proclamar victòria en descriure matemàticament l’Univers que les observacions fetes fins aleshores confirmaven. Però tot estava a punt de canviar...

El 1919, un jove Edwin Hubble, amb tot just 30 anys, era contractat per George Hale, director de l’observatori, a fi d’esdevenir un dels astrònoms del Mount Wilson i treure suc al nou Hooker. Hubble havia estudiat Dret respectant la promesa que havia fet al seu pare abans de morir, però la passió per l’astronomia que tenia des de la infància el va portar a fer un doctorat en astronomia a l’observatori Yerkes de Chicago, completat amb una estada d’un any a Cambridge, just en acabar la guerra. La potència del nou telescopi era l’eina perfecta per seguir la feina de descripció de les nebuloses difuses que Hubble havia iniciat durant el seu doctorat. És així que va apuntar el Hooker cap a algunes de les “nebuloses” més famoses aleshores, Andròmeda i el Triangle. Després de 4 anys d’observacions, Hubble va provar sense dubte que els estels de tipus Cefeides que es trobaven dins d’aquestes “nebuloses” indicaven que aquestes eren més enllà dels límits de la nostra Via Làctia, i doncs que Andròmeda i el Triangle no eren part de la nostra galàxia, sinó galàxies com la nostra molt més llunyanes. De cop l’Univers s’havia fet molt més gran! L’impactant descobriment va ser publicat pel New York Times el 23 de novembre del 1924, i presentat als seus col·legues el gener del 1925, però l’oposició de l’establishment astronòmic va posposar la seva publicació en l’Astrophysical Journal fins al 1929.

Mentrestant Hubble havia seguit amb les seves observacions de Cefeides en 24 galàxies, i amb l’ajuda de Milton Humason va mesurar la distància i la velocitat d’aquestes. El 1929 publicava un nou sorprenent descobriment en comprovar que com més lluny estaven les galàxies, més ràpid semblaven allunyar-se de nosaltres: L’Univers ja no era estàtic, sinó que es troba en expansió! La conclusió era similar a la qual el sacerdot belga Georges Lemaitre havia arribat el 1927, quan va trobar la solució dinàmica de les equacions d’Einstein que el mateix Einstein havia descartat.

Mai abans des de Galileu, un telescopi i un astrònom havien sigut tan determinants. En un període de 10 anys, el Hooker i Hubble van canviar totalment la nostra concepció de l’Univers, de tal manera que el mateix Einstein, rendint-se a l’evidència, va retirar la constant cosmològica de les seves equacions, titllant la mateixa de ser el més gran error de la seva carrera.

Fins a la seva mort, el 1953, Hubble va seguir treballant amb el Hooker, i a falta de Nobel, la seva feina va ser reconeguda per la NASA, que va donar el seu nom al primer telescopi espacial. El Hooker segueix funcionant en les altures, prop de Pasadena, observant un cel que ara està totalment contaminat per les potents llums de Los Angeles i la seva zona urbana, el que de ben segur deu fer que Hubble es regiri en la seva tomba.

 

 

 

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte