Caminar cap a un “egoisme bo”, és a dir, prendre’s el temps de respirar del dia a dia per estar atents als altres. Això, si som capaços d’explicar-ho, proposa Anna Fernández amb el taller de ioga vinyasa. Diumenge a Líquid Dansa

Taller de ioga vinyasa.
La idea és apropar la gent a un espai de tranquil·litat, on puguin escoltar-se. Vivim amb el pilot automàtic posat, amb excessos, amb tants inputs... Necessitem baixar intensitat i, simplement, escoltar la nostra respiració. Tan simple i tan oblidat. 

No és tan fàcil com sona. 
Cert, però que et puguis explorar a tu mateix, escoltar-te, és bo per a la salut mental i física. El ioga vinyasa t’ajuda a baixar la intensitat escoltant la respiració en moviment, amb àssanes, amb postures. I és per a tothom!

Veiem unes posturetes a Instagram que mare de Déu. Ni en mil anys, jo!
Exacte, exacte. Però no: jo comunico la pràctica del ioga des d’un altre concepte, jo vull que la gent en gaudeixi, no que s’esforci a fer una postura supercomplicada per a una foto. Has d’escoltar el teu cos, la teva respiració, i arribar on arribis... sense mirar el del costat. 

Gent ‘torpona’ com jo pot venir?
Has de deixar de banda les expectatives i fer la pràctica des de la paciència. Has de seguir el teu procés i treballar des de l’amor. 

Em tranquil·litza. 
Qui vulgui un ioga més intens, també hi ha qui els ho ofereix. No és la meva filosofia. Jo, que vinc del món del ballet, també sé què és l’exigència. Aquí no. El ioga per a mi és un estil de vida, no fer una postura superperfecta. Per a exigències ja està la vida. Aquí venim a calmar-nos, a escoltar-nos. 

Un estil de vida?
Hi ha moltes maneres de veure el ioga, des de quasi una religió a un esport més. Però jo ho veig com una pràctica que s’incorpora al dia a dia: ensenya a viure el moment present, l’aquí i ara. Calmar la ment, relaxar-te, equilibrar el teu sistema nerviós. Tot plegat té un impacte físic també. 

I mental, diu. 
Ajuda per exemple a ser més equànime amb els altres, més respectuós. 

Estar en l’aquí i ara és dificilíssim. 
Ja ho pots ben dir. Però no es tracta de fer-ho ja, el primer dia. És un procés. La ment tendeix a errar, del present al futur, no en el que està fent. La meditació, que també provarem al taller, ajuda a escoltar-te a tu, amb la respiració. Ho aconsegueixes a poc a poc. 

Pràctica diària?
Hi ha gent que es lleva i fa uns estiraments i unes respiracions, a banda d’una classe dos cops per setmana, per exemple. Bé, al final es tracta que no et produeixi una sobrecàrrega. Has de determinar com és el teu dia a dia i mirar quant de temps pots dedicar al teu benestar. 

Més aviat poc, segurament tothom. 
Ja sé, vas a classe i surts corrent per arribar a la feina. 

Algú deia que, en realitat, ens mirem massa el melic. 
Bé, articles d’aquests n’hi ha molts. Però es tracta de mirar-te a tu mateix per, a partir d’aquí, arribar a un egoisme bo: si tu no estàs bé amb tu mateix, el teu sistema nerviós no està bé, difícilment estaràs bé per als altres, per a la família, per a la feina. No trobes?

Convincent.
Esperem que sigui un egoisme bo, no el jo, jo i jo. El ioga és ser compassiu amb les persones,  ensenya a escoltar-les. Si t’escoltes a tu mateix també escoltaràs els altres... que no t’estiguin parlant mentre mires el mòbil. 

Per cert, ve de la dansa, ens deia. 
De fet, abans sentia certa reticència al ioga, no m’hi veia. Però treballava en el món dels negocis, era molt nerviosa, sentia molt estrès. Sí que havia fet ballet, des de petita, i continuava ballant, amb Líquid Dansa. Em van recomanar que provés el ioga i em va encantar. No m’ho esperava, però em va tocar dins. I ja veieu, ara en soc professora.