“El jugador que et signa una samarreta sap que no la vendràs”

Un regal per aquí, un record de viatge per allà, fins que un dia t’adones que t’has convertit en col·leccionista. Si fa no fa, és el que li ha passat a Jordi Collado amb les samarretes de futbolistes. Ell treballa a l’FC Andorra

Col·lecciona samarretes. 
Vaig començar amb la primera l’any 1994 i tot i que ho vaig deixar durant un temps, fa deu o dotze anys m’hi vaig posar un altre cop i en tinc 1.050 de catalogades ara mateix. 

Catalogades. 
Són les controlades, amb un Excel i penjades a la web, més que res per saber quines tinc i on. Però me’n queden unes quantes, 25 o 30, per catalogar. 

Això rai, ‘peccata minuta’.
La veritat és que sí. Però sabeu allò de sarna con gusto... I en ser informàtic ho tinc més per la mà, més fàcil, i m’agrada. 

Això és la part intangible, però mil i escaig samarretes ocupen el seu lloc. 
A casa ja vam quedar que em quedava una habitació, entre despatx i samarretes, i les que no em caben allà, penjades, en caixes d’emmagatzemar. Fent manteniment cada x temps: algunes rentades a les que es poden rentar, evitar que entri humitat, fer-les rotar...

A les que es poden rentar?
N’hi ha que no perquè o estan firmades o s’han utilitzat i amb les taques del partit i tot tenen més valor, tant econòmic com de col·leccionista. Per exemple, la que tinc de la primera ronda que vam jugar contra un partit de primera divisió en Copa del Rei, fa dues temporades. 

Suada...
Home, es deixa ventilar una mica, però tot seguit es penja sense passar-la per la rentadora. Després s’ha de guardar bé per evitar que es traspassi l’olor a les altres. 

Com es va embolicar en això?
La primera me la va regalar el meu pare. Una del Feyenoord de Rotterdam.  El mateix dia em va arribar una segona equipació del Barça... i a partir d’aquí n’han anat entrant de tot tipus: de botiga, d’originals, imitacions que em porten de regal i que per a mi tenen valor...

I de l’FC Andorra, per descomptat.
Naturalment. De gent com l’Ilde Lima, que també és col·leccionista i m’ha donat un fotimer de consells. De jugadors de l’Andorra i dels rivals. En tinc un bon catàleg. I l’altre dia vaig aconseguir una signatura de Piqué. 

Últimament es posarà les botes, que venen per aquí alguns...
Però quan vas per feina és més complicat. Primer, l’estat anímic ha de ser el bo i després, ha de presentar-se l’oportunitat. Amb ell vaig aprofitar quan baixava al vestidor. I sense problemes. Però no és tan fàcil com algú pensa que en tinguis accés, treballant per a la seva empresa. I ell quan ve, ve a treballar. 

Algú del seu nivell és conscient que allò té un valor econòmic.
Però ell mai no m’ha posat cap problema. I quan ha vingut algun altre equip, mai no m’han posat entrebancs. Després de tot, saben que qui et dona una samarreta per signar difícilment se la vendrà: amb dedicatòria, és un tresor. 

Alguna li ha arribat al cor? 
Sí, el míster me’n va portar una de Joaquín, del Betis. De l’Ilde en tinc, òbviament, i de Juli Sánchez, amb qui estic a Gol Solidari. I dels companys de l’Andorra, tots els jugadors de la plantilla m’han portat samarretes i signades. Les guardo amb molt de carinyo. 

Quan viatja deu ser un frenesí. 
Tinc la sort que la família ho comparteix amb mi. Però sí, sí. Quan viatgem l’objectiu principal és la samarreta i després ja fem el que ells vulguin. Tant la dona com les nenes m’ho respecten molt... i el Dia del pare ho tenen fàcil. 

Alguna peça pendent de caçar?
Intento aconseguir-ne algunes del Barça. En tenia moltes i em vaig desfer d’algunes. Vaig fent compres, canvis... Cert que vaig tenir una època que ho agafava tot, i un dels consells de l’Ilde Lima és que em centri. Si no, angoixa un pèl. 

Una mica de tafaneria: quin valor poden assolir? 
Depèn del jugador i l’equip, però una de partit d’un València, un Rayo Vallecano, poc més que a la botiga, uns 80 o 90 euros. Un Barça, 300 no t’ho treu ningú.

Messi o similars? 
Una burrada. Vam subhastar-ne una que ens va donar per a Gol Solidari i de sortida eren 6.000 euros. La de Maradona del gol mític, crec que es va vendre en set milions de lliures. Ja veieu.