Diari digital d'Andorra Bondia

“El mercat financer ara està regulat fins al mínim detall”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Crèdit Andorrà

‘Les claus per a una inversió d’èxit en borsa’. Les ofereix David Macià, director d’Inversions i Estratègia de Mercats de Crèdit Andorrà, en una xerrada (en línia, a les set de la tarda) del cicle sobre educació financera de l’entitat.

Invertir ens sona a alguns que és cosa de gent de possibles. 
Jo diria que invertir està a l’abast de tothom. Un dels avenços de les últimes dècades és que a partir de deu euros ja pots invertir en fons d’inversió. No és res més que una cooperativa d’inversió, que trien algú que gestioni en nom de tots. Una altra cosa és que qualsevol s’hi posi pel seu compte. Com en tot, si m’hagués de fer un armari, aniré a buscar un fuster o em sortirà una patata. 

Ja ho vaig captant. 
Per a alguna gent l’esforç d’estalviar és molt gran, així que aconseguir que doni rèdits també ha de ser important. 

D’educació financera no en tenim gaire. Com si ens parlessin en xinès.   
I és cert que a la professió s’empra molt terme anglosaxó... com els metges i tants altres que tenen terminologia pròpia. Però també es pot explicar molt planer i no és cap misteri. Només s’ha de tenir seny, per invertir, i participar de bons projectes, no del negoci que et proposa el veí. Pots ser soci dels senyors de Microsoft, per exemple. 

Ens emboliquem en arbres o caiem en fraus amb criptomonedes.  
L’educació financera és bàsica i n’hi ha molt poca. Per això la nostra iniciativa. Al final també ajuda el sistema financer a fer propostes. Sobre arbres, criptomonedes, etcètera, diré que l’avantatge de participar en mercats financers regulats és que és molt, molt, molt més difícil que ens enganyin, perquè hi ha un regulador, s’auditen els comptes de l’empresa X o Y, els vigilen. 

Però hi ha ensurts a la borsa. 
Perquè la borsa està feta d’inversors i els inversors són humans. Si hi ha una pandèmia, tothom s’espanta i es posa a vendre: els preus cauen. Però si s’inverteix a llarg termini i en bons projectes i no es deixa emportar per les emocions més del compte, al final els perills són pocs. 

Allò de la terminologia: però a vostès els interessa fer-se entendre? 
Ajuda a establir un diàleg amb el client perquè no vegi coses estranyes. No pretenem amagar-nos darrere de termes estranys. Una altra cosa és que  a la gent ens encanta inventar-nos paraules noves. Als anglosaxons els encanta fabricar paraules, com Brexit, oi?, i es converteixen en un estàndard de la professió. 

Capta, i no en una entitat ni en un país, que els clients, que ho som per força, desconfiem dels bancs?
Altre cop dic que puc entendre la desconfiança, en aquesta o una altra professió,  però el sistema financer, que és antiquíssim i no deixa de ser el pulmó de l’economia, a mesura que van passant coses se’l regula cada cop més. A dia d’avui està regulat fins al mínim detall. La desconfiança és lícita però no fonamentada, ho dic com a opinió personal. 

Ja sap, els bancs ens escanyen a comissions, ens queixem.  
Bé, jo estic en l’apartat d’inversions, intento fer créixer els estalvis dels clients i no em toca comentar segons què. Tots els negocis procuren subsistir i cuidar el client tot el que poden. Els necessitem contents. 

Inversions: on està el ‘plazo fijo’ de tota la vida? 
Passava una cosa molt estranya. Els tipus d’interès negatius, que feien que algú deixa els seus diners i hagi de pagar per fer-ho. Com si algú anés a un restaurant i li passés al cambrer el compte i et paguen per anar a dinar. 

Seria la bomba.  
Barroc, una mica estrany. L’estalviador no tenia accés al termini fix tradicional, i és cap a on anem ara, tornarem a tenir-hi accés. El problema és la inflació.  Un dipòsit fix pagarà el que marqui el tipus però la inflació és molt superior i els estalvis perden poder adquisitiu. 

Invertir: regles.  
La bàsica, que va de la mà del llarg termini, o és una cosa molt arriscada. No sabem què passarà demà o l’any vinent, però la història ens ensenya que els bons projectes tenen vent de cua i en cinc anys s’incrementa la probabilitat que funcionin bé. 

Paciència, doncs, i no posar tots els ous al mateix cistell? 
Si són uns estalviets que no necessitis immediatament, sí. La paciència és ingredient imprescindible, però en els bons negocis a bon preu. Ben triats. I sí, sens dubte, un fons d’inversió està regulat per definició que no es destina més del deu per cent a cada part. El regulador s’ocupa que les bestieses estiguin molt limitades per llei.  

 

 

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte