El canillenc Ian Moya representava el país al festival Music Meets Tourism, celebrat fa pocs dies a Maspalomas, a Gran Canària. Tot un debut internacional per a impulsar una carrera incipient

Molt bé, oi?
És un festival internacional que barreja turisme, moda i música. Es va celebrar del 12 al 15 de juny. Jo vaig participar en el concurs musical, però primer vaig cantar a la gala inaugural. Després ja en la final del concurs, on vaig cantar O tú o ninguna, de Luis Miguel, i Sway, de Michael Bublé.

Tota una experiència. 
Pots comptar. Va ser molt maca. Ara bé, ho vaig preparar durant mesos, molts mesos, amb les professores de l’Star’s Academy, de la Susanne Georgi. Aquesta setmana va ser la cirereta del pastís, fer realitat un somni. M’emporto d’allà, a banda, estar més a prop d’exercir la professió que vull. Vaig conèixer molta, molta gent. 

Per arribar fins allà...
Va ser un càsting en línia, una selecció internacional. Hi havia uns vuit-cents inscrits, crec, i vam sortir seleccionats dotze finalistes.

Déu n’hi do. 
Increïble, sí. No m’ho esperava, realment. Es tractava de provar-ho, perquè era un projecte molt ambiciós. Suposo que els va interessar que soc un noi jove, per la línia que porto, intento desmarcar-me una mica, també en l’estètica. 

Bé per tu. 
A banda, imagino que com que és un festival enfocat al turisme, també els interessa promocionar diferents llocs del món, i Andorra té aquest punt d’interès. És un enriquiment cultural, penso. 

A partir d’ara...
Seguir picant pedra. Ha estat un bon aparador, t’obre portes perquè coneixes gent, però és feina meva fer-me la promoció, seguir treballant. Per cert, em deixeu dir que tot el que faig es pot seguir per les meves xarxes socials? 

Dit queda. 
@_Ian_Moya_ és el compte d’Instagram. 

Era la primera vegada que et presentaves a un concurs?
No ben bé. A Andorra havia guanyat el Talentejant l’any passat. A banda, m’havia presentat a càstings per a La Voz Kids i Eufòria. No sempre és un sí, però al final acaba arribant un concurs on sí que t’agafen. 

L’experiència és un grau. 
Exactament. Quan estàs a un concurs, però, ja assoleixes una altra experiència, una altra maduresa. 

Aquest interès per la música, d’on ve?
Des de sempre. A casa sempre hem escoltat molta música. La mare i el tiet també cantaven en una coral. Ens agrada molt a tots. Quan vaig començar l’ESO vaig entrar al Cor Rock d’Encamp i allà és on vaig veure que, definitivament, m’agradava cantar, només que ho feia en un grup. La veritat és que volia fer-ho tot sol. 

Un pas endavant. 
Estava a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp i vaig organitzar un petit concert benèfic. No molta gent, un centenar de persones. Vaig tenir l’oportunitat de posar-me damunt de l’escenari i les ganes creixien, m’agradava estar davant del públic.  M’encanta com puja l’adrenalina. 

Ho tens claríssim, que t’hi vols dedicar.
Absolutament. Ara començaré la universitat i faré producció musical, per saber com produir els meus temes, com promocionar-me... 

Algun bon consell de Susanne Georgi?
Molts, però sobretot el que sempre em diu és que mantingui els peus a terra, que cregui en mi mateix, que treballi dur i que sempre, sempre, gaudeixi i mantingui el somriure.