Màster en ‘coaching’ i en intel·ligència emocional, s’ha orientat cap a la tècnica del ‘theta healing’: Sílvia Batlles diu que vol ajudar els altres a gestionar les emocions com a primer pas per a una alimentació correcta. Ella mateixa va ser el primer conillet d’Índies i com que li va funcionar en fa professió de fe

Fam emocional? 
Jo ho vaig viure. No es dona importància a les emocions, quan abordem l’alimentació i, en realitat, va molt connectat. Parlo de primera mà, patia obesitat i als 30 anys vaig fer un canvi mental i em vaig aprimar 45 quilos. 

Bravíssim!
Vaig abordar el paquet emocional, la motxilla, que intervé moltíssim a l’hora d’aprimar-se o tenir una bona alimentació. De tenir autoestima i cuidar-se. 

No explica ‘milongues’ perquè ho va aplicar en carn pròpia. 
No hi ha millor guia que qui ja ha transitat aquests camins. Quan era joveneta i anava al nutricionista, veia que no m’entenien perquè no ho havien patit. Donaven consells diguem-ne que matemàtics, no miraven més enllà. 

Aleshores, vostè... 
Vaig començar sent cent per cent responsable de la meva salut, no deixant-la en mans d’altres persones. Tenia, a banda de l’obesitat, molts problemes digestius, i cap professional lligava una cosa amb l’altra. Vaig començar a investigar. 

Ben fet.  
Vaig veure la importància de la part emocional en l’alimentació, molt, molt gran. Els nutricionistes treien una dieta del calaix i feien un càlcul matemàtic: has de menjar x calories i cremar-ne tantes. Era una roda i no funcionava. 

Això ho empitjorava, oi? 
Sí, sí, és com si el culpable fos el pacient. Però ells no es miraven tot el problema global. Al tema digestiu, per exemple, no hi donaven importància. La síndrome de l’intestí irritable la tractaven com una cosa genètica, no me’n deien res més. 

Per a vostè era un gran problema.  
És clar. També hi havia un tema de gestió de l’estrès. Quan jo m’hi vaig posar, quan vaig començar a gestionar-lo, em va ajudar moltíssim, vaig millorar els problemes intestinals i vaig poder treballar el tema de la nutrició. 

Ja era al bon camí.  
Vaig aprendre pel meu compte. Vaig experimentar amb l’assaig-error-encert què em funcionava i què no. Cada persona és diferent i vaig trobar l’equilibri, allò que em sentava bé. 

Aquí tornem a la fam emocional. 
És importantíssima, perquè tot el que mengem és important des del punt de vista nutricional i des de l’emocional. Pregunto a la gent en una sessió quan mengeu això que no deveu, quina emoció sentiu?

I? 
Sempre em diuen “ho faig perquè estic estressat”. La feina... Aleshores el problema no és la xocolata, sinó els crits del cap, la feina... S’ha de reeducar perquè la gent connecti amb les seves emocions en comptes de pagar-ho amb el menjar. 

Problema igual a menjar.  
Què feia la mama quan érem petits? El menjar era un premi, o un càstig, o la manera que no ens avorríssim. No és que en siguin culpables, que consti, però era la mentalitat de l’època, d’un moment en què el menjar escombraries va esclatar. 

No en sabien més.  
Socialment s’associa el menjar amb les celebracions. Certs aliments són palatables, ens donen plaer, ens fan recordar aquell moment en què estàvem bé. 

Aleshores? 
Home! Som humans: farem una barbacoa, postres... però sense culpabilitat i no cada dia. Hem de buscar l’equilibri. 

‘Theta healing’?
És una eina molt ràpida i eficaç, una mena d’hipnosi, una meditació molt profunda: el cervell abaixa la guàrdia, perquè el nostre principal problema és l’ego, que no ens deixa treure certes emocions perquè vol protegir-nos. 

Ah.  
Jo aleshores vaig preguntant, preguntant, i indago fins a trobar la creença, el patró, potser una ferida. La trobes i la reprogrames. 

Un exemple? 
Imagina algú a qui li han posat les banyes, segurament les relacions posteriors n’estaran influenciades. Costa de treure la creença perquè el cervell es bloqueja, és una protecció. Tots tenim moltes creences col·leccionades al llarg de la vida per protegir-nos. 

Què té a veure amb el menjar? 
Sovint aquesta fam emocional ve relacionada amb ferides de la infantesa o  problemes emocionals, com l’estrès que genera la feina. Hem d’ajudar a detectar quin és el problema, les emocions que pots gestionar.