“El Pali és un poeta subtil”

David Amat és una de les tres potes d’Els Pali, formació creada allà pel 2016 i que des d’aleshores a penes ha baixat dels escenaris. Ara preparen disc i van presentant els temes amb comptagotes. Demà donaran a conèixer ‘La hechicera’, que parla sobre aquestes coses del ‘ligoteo’

‘Profe’ a l’andorrana: tindrà un bon planter de públic entre els alumnes. 
No et pensis, alguna cosa en saben però a classe no em faig autobombo. Com a molt, algú de quart m’ha vist tocar. O he portat el Toni [Fernández, baixista del grup] a classe per a una xerrada. Però els tan joves no són el nostre públic, ens escolten més aviat els d’entre vint i quaranta. 

Sempre han estat ‘on fire’.
La veritat és que sí, rarament hi ha hagut un mes que no hàgim tocat i no ens preocupem de buscar perquè van sortint. De fet, és ara que no tenim res en perspectiva, ves per on. Enguany ni ens hem presentat a La cultura no s’atura, per deixar espai, per no acaparar. 

Per què aquest ressò?
Crec que fem una música diferent a la que es feia a Andorra, i perquè fem música pròpia, no versions. Podríem versionar gent com Kiko Veneno, aquesta música gamberrilla andalusa, fusió. 

Es van ajuntar al 2016: vostè, Toni Fernández Ortega i Miguel Palacios, ‘El Pali’.
A mi aquest estil ja m’agradava de sempre, així que quan el Miguel va recalar per aquí... I ens ho prenem en serio.Defensem temes nostres i ens preparem a fons: el Toni està al Taller de Músics i jo acabo de fer un màster de flamenc a l’ESMUC. El Miquel treballa tant, l’home, que no li queda temps. Però és la columna del grup, qui escriu les cançons habitualment. 

Als nous temes teniu companyia.
Jordi Rodríguez, un  guitarrista que toca superbé, és professor de l’ESMUC. Està a un altre nivell. I un company del Toni del Taller de Músics, percussionista especialitzat en música llatina. Crec que ens ajuden a arrodonir-ho. 

Van enregistrant temes. 
Un a un, sí. Hem tret Ploraner, que és una buleria en català, molt simfònica, amb una violinista de l’ESMUC, i jo toco la flauta. Després, Galán con chaqueta, més salsera. L’última és Segur que no veus, amb pinzellades de música brasilera amb la rumba. 

Home, Els Pali i la rumba!
És la base, sí: fem rumba amb samba o bossa nova amb rumba... I ara, demà, sortirà la nova cançó, que posarem a Spotify. La hechicera. Rock llatí així rotllo Jarabe de Palo o Santana. 

Les lletres.
Aquesta, ja saps, de quan t’enamores, el procés de seducció... Parlem de coses diverses: a Te da que pensar, per exemple, el Pali, que és un poeta subtil, fa una mirada a les relacions tòxiques. I el Toni n’ha fet una altra, Sencillez. I tenim No digas que no: ja saps, quan dius que et vols dedicar a la música i tothom et diu que estàs boig. O una altra, Meritxell.

Home!
Però no sobre la patrona, sinó pel nom de dona, que crec que no se li’n deu haver dedicat cap, oi?

Ara que ho diu.
Aquestes són les que falten per gravar, fins a tenir tot el disc. I després no sé què en farem: cal un CD? Si la gent ja no té ni on posar-lo. 

Vaig llençar l’aparell i tot. 
Ara veus si la teva música s’escolta. Tot i que a nosaltres no ens influeix. El treball hi ha de ser, però veus gent que és boníssima i a penes té uns milers de seguidors, mentre que alguns que no fan tan bona música en poden tenir milions. És incontrolable. 

Sobre gustos...
Has d’invertir molt en publicitat, difusió. No domino el tema màrqueting però nosaltres hem trucat portes i no se’ns han obert. Potser ara si ens en sobren de la gravació dediquem una petita quantitat a la promoció i a veure què. 

Les discogràfiques...
T’hi has d’encabir perquè apostin per tu. Ara van molt per la banda de l’electrònica. Tot segueix un patró. L’Spotify, quan tens moltes visualitzacions, et posa en un canal amb artistes similars que tenen nom, com Muchachito. Però ens falten visualitzacions. Costa.