És sempre un goig per a un docent veure com s’envolen els alumnes: Aurélie Volage està darrere de, per exemple, Martí Tomàs, que el curs vinent marxarà al conservatori parisenc per continuar una formació en ballet clàssic. I de Sycilia Coonen, que estudiarà al conservatori d'Avinyó. Ells, com altres infants i joves, va fer les primeres passes i giragonses de la seva mà

Un goig, imaginem, per a un docent. 
És un somni per a un professor. Mireu, quan vaig començar a treballar, ara fa ja quinze anys, veia alumnes amb capacitats. Els veus evolucionar, però molt sovint no arriben tan lluny, la veritat. Així que quan passa, no t’ho creus... una mica com ell. 

Doncs bravo per als dos. 
Ets com un escultor que dona forma a la seva obra. Quan arriba el moment de donar-ho per acabat, encara veus detalls.  El costat perfeccionista del ballet. 

És vostè com un Pigmalió. 
Sí, sí. És així. 

No és bufar i fer ampolles.
Moltes hores per a tots dos. A banda, fan altres intents, es preparen molt i amb paciència: un nen amb nou anys repetint el mateix moviment durant hores a la barra! És molt avorrit. Després, repassar-ho mirant el vídeo...

Quines aptituds veieu en un infant de sis, set anys?
En una nena, primer et fixes en les línies corporals, la distribució física. Encara que no soni bé és així encara: han de tenir cames i braços llargs. Però en una proporció amb el cos. I l’elasticitat: no excessiva, perquè els músculs han de ser dinàmics, forts. I la forma del peu: quan fas puntes, que la corba es vegi molt. El cou de pied, que en diem.  

I concentració, hi afegeix. 
Sí. Per als nens també, és clar. També la musicalitat: si responen bé a la música ja ho veus clarament des de petits. Si responen naturalment al ritme. No tots ho tenen, tot i que és millorable. 

I els nois que apunten maneres?
Han de tenir uns músculs fins però amb molta força. Quan salten s’ha de veure que estan aquí, que es desenvoluparan i faran un ballarí que salta bé. 

Per què costa tant arrossegar els nens cap a la dansa clàssica?
És una disciplina molt difícil. Potser perquè les músiques no són tan actuals: danses urbanes ho fan al pati, no han de ballar sobre un Txaikovski. Tot i que quan s’hi acostumen els encanta. 

Això valdria per a les nenes i ens referim específicament als nois. 
Hi ha els pares, eh! Veus un nen que té potencialitats (fins i tot entre els meus amics) i dius “que bé que ho fa, jo l’agafaria a classe”, però el pare, tot i que sigui un home jove, diu “ballet no, eh, comencem per una altra cosa”. Així que només s’apunten quan els mateixos infants insisteixen molt. Així, de la franja de quatre a set anys no tinc gaires alumnes, vaja. Hi ha pares que ho frenen. Encara. 

Al 2023. 
Sí, sí. Encara, encara. Fins i tot pateixen després al col·legi... Però els pares els apunten a rugbi, els forcen, i diuen que els fa vergonya que facin ballet. 

No han sentit a parlar de Nijinski, Nureiev, Baríxnikov, Corella, Béjart...?
Potser falta cultura. O la dansa clàssica hauria d’actualitzar-se: veus els nois ballant en malles i... Potser podria evolucionar, oi? Seria més atractiu per als nois. 

Arrossega prejudicis. Com que els ballarins només són portadors. 
Això ha anat canviant. Però encara en els ballets més coneguts és així. Ara els homes han anat agafant protagonisme. I hi ha companyies només de nois, com els Chicos Mambo: van venir per Andorra. 

Anava a posar l’exemple de Jorge Donn, però m’he dit: calla, que era homosexual i regeneres l’estigma. 
És cert que hi ha homosexuals a la dansa. Però i què? Que no n’hi ha al futbol i a altres esports tan masculins? També depèn de com ensenyem els professors a ballar als nois: els has de dir “no, tu no balles com una noia, els braços els has de fer d’aquesta altra manera”. No has de saltar com una noia, de manera bonica, sinó fer-ho impressionant, atlètic. 

Hi ha planter de ballarins al país? 
Quan vaig arribar a Andorra, fa dotze anys, només hi havia oferta a la Llacuna. Després s’ha desenvolupat, hi ha més escoles. També està de moda entre els adults: ballet barrejat amb fitnes. 

Hi veu talent?
Saps què? Quan són bons en ballet també ho són esquiant i quan arriba el moment de triar... és complicat. Però bé, van sortit alumnes com el Martí, o com la Sycilia Coonen, que també continuarà. Això motiva molt.