Recentment, ha presentat el llibre “La verdad de los Amos”, que és el seu setè assaig i fa una anàlisi crítica i fonamentada de com la nostra història s’ha bastit bàsicament en relats, és a dir, en mentides


Per començar, el títol ja m’agrada.
És un llibre força gamberro, ja que el primer que fa és qüestionar tota l’estructura de la humanitat, per entendre’ns, fonamentat en el fet que absolutament tot són relats. És a dir, que poca cosa és veritat.

M’interessa.
Començant pels faraons egipcis, als quals consideraven déus, i seguint amb les religions, que totes estan fonamentades en relats, per no dir en mentides, les quals, després de molts anys i de molta repetició, es converteixen en realitats.

Totalment.
I no solament això, sinó que també responen a aquesta lògica els estats moderns, els bancs, les corporacions. Tot ho sustenta la mentida. Però el més interessant és que els humans ens conformem, no ho discutim.

Entenc.
Perquè en el fons sabem que la major part del que ens envolta són relats, però és molt més còmode no plantejar-t’ho, per tant, aquestes mentides es transformen en l’arquitectura de les societats. El poder menteix perquè pot, i el poble ho assumeix per confort.

Absolutament.
Al llibre també parlo de la moral, la qual cosa és el mateix. És a dir, no és el mateix la moral actual que la de fa 500 anys, per exemple. Però això és el que condiciona com vivim. Són una sèrie de normes que decideixen què està bé i què no.

Ha tardat molt a escriure’l?
L’he escrit els últims dos anys, però n’he necessitat al voltant de 70, que és la meva edat, per poder-lo escriure, m’entens? És el fruit de molta reflexió.

És clar.
Mira, jo quan era petit tenia un pare molt autoritari. Em deia, fes això o fes allò, i jo no ho acabava d’entendre i, d’alguna manera, m’hi rebel·lava. Però ser rebel no vol dir ser estúpid, vull dir que arribava a una mena d’acords amb ell. Així és com s’aprèn de què va la vida.

I tant.
Així que el llibre fa un repàs en general de totes les institucions. De fet, fins i tot plantejo com la moral, sotmesa avui en dia a la intel·ligència artificial i a la rapidesa d’internet, també està canviant. Pensa que ara, i els propers anys, la IA pot generar quelcom que de manera gairebé automàtica es distribueix arreu del món sense que ningú comprovi si és veritat o no, la qual cosa és una paradoxa.

Per què?
Doncs perquè la velocitat i la creativitat de la IA fa que la mentida no sigui exclusiva del poder, cosa que fa que aquest tingui una gran por.

I jo!
Tot i així, l’ésser humà és resistent al canvi per naturalesa. Però torno al que et deia, a la gent li és més fàcil que li donin les coses fetes, així s’estalvia de pensar-les. Llavors tenen fills i els transmeten aquesta manera de pensar, i de no pensar, i això ha sigut així tota la història de la humanitat.

Així és.
També parlo de l’amor romàntic. Avui en dia, centrant-nos en Occident, més del 50% de les parelles se separen abans dels 15 anys, però fa trenta anys no arribava al 10%. Això vol dir que hi ha hagut un canvi d’actitud, ja que ens han venut que la parella per a tota la vida és un èxit, però és fals.

L’entenc.
Això era important en un moment en el qual l’Estat, però sobretot l’Església, volia defensar el llegat d’algunes persones, especialment el d’homes. És per això que es va establir el matrimoni monògam, ja que és més fàcil de controlar. Llavors, ara veus joves que amb 25 anys es casen i tenen fills, i els preguntes “per què?”, i responen que perquè és el que s’ha fet sempre, i punt.

De nou, per comoditat.
A més, la fidelitat i la lleialtat són conceptes diferents. La fidelitat és a la persona, i la lleialtat al concepte o a la societat conjugal que has creat. Hi ha parelles infidels però lleials a l’hora de fer costat a la parella,  d’estar-hi, i a la inversa.

Haurem de llegir el llibre, doncs! 
I tant! I crec que està força ben explicat, a més, hi ha infinitat de cites i referències, des de Plató fins a Maquiavel, és clar.