Abans de l’escriptor, parlem amb el jurat de l’últim Juli Verne. El vam veure emprenyadet per xarxes. 
Oi tant! M’explico. Ricard de la Casa, Elisabeth Zorita i jo som jurat del premi que es convoca a la Nit Literària des de fa vuit anys (menys l’any que jo em presentava, que hi van renunciar per motius obvis). Aleshores? Tenim la sensació que no s’hi presenta gent amb la preparació professional que es mereix el premi. 

Què vol dir?
Porta el nom del pioner de la ciència-ficció! Si vols aquesta medalla al teu currículum d’escriptor, doncs prepara alguna cosa bona, no una cosa que no entri en un altre certamen. Ajusta’t a les bases. O ens presenten originals impresentables. Ja entenem que alguna falta es pot colar, fins i tot als correctors professionals, però home!, quan ja veus que la primera pàgina n’està plagada, és que ni segueixes llegint. 

I si només fos el Juli Verne! Més jurats ens ho han dit.
Presenten originals amb els marges sense justificar, sense interlineat, lligats amb gomes... uf! Alguns fan fàstic, no ho podem dir d’una altra manera, sí. Així que sí, estic molt emprenyat. 

Avisat queda. Anem a la seva producció. Té novetat a la vista. 
Estic en els últims moments de la campanya de crowdfunding, a Verkami, precisament per publicar el llibre que va guanyar el Juli Verne, ja que el premi no contempla la publicació i ara ja ha passat prou temps perquè ho pugui fer jo. 

‘Bunraku’. 
És una ficció medieval japonesa, una aventura detectivesca al Japó feudal, amb tocs d’steam punk. 

‘Steam’... què?
Un tipus de ciència-ficció. Treu del mapa els hidrocarburs i imagina que tot funciona a vapor. Hi ha fins i tot robots, titelles, que són a vapor. 

‘Bunraku’? 
Bunraku en japonès vol dir titella. En un tipus de teatre medieval on les titelles, però, no es controlen amb fils, sinó amb les mans. Explicaven una història que solia ser de samurais i d’honor. 

Amb tot plegat vostè aixeca una història detectivesca. 
Una noia samurai, Chiyoko, amb les regles i forta disciplina d’aquell Japó feudal, tan estricte, és la protagonista. És descendent d’un dels samurais més grans de la història, Miyamoto Mushashi, un personatge real. I ella és com un Sherlock Holmes al Japó feudal. 

Previsions de  publicació? 
Ara tanquem la campanya de micromecenatge al Verkami. Queden dotze dies. Encara es poden fer donacions però ja hem assolit el mínim necessari. Tan aviat com tanquem, els participants tindran el llibre. Els uns per Nadal i els altres, per a Reis, confio. 

A banda d’això, va tancar la  trilogia ‘Los guardianes del Okan’. O fem tetralogia, com Wagner?  
Tanquem trilogia, tanquem trilogia. I hem pogut fer un llibre amb els tres títols, que ha quedat supermaco, totxo però molt maco, il·lustrat. La gent que em segueix està molt contenta: em pregunten quan fan la pel·li!

Som-hi!
Alguna cosa haurem de fer. 

Afició a la ciència-ficció en general i als seus llibres en particular? 
Crec que hi ha un augment a llegir històries de ciència-ficció, fantasia, aquest gènere. Igual que al cine i les plataformes. Parla de tu a tu amb altres gèneres, com el romàntic o el thriller. I pel que fa als meus llibres, com que un no és mai profeta a casa seva, tinc més seguidors a Amèrica Llatina –una acceptació molt bona, molt bona, molt bona– que per aquí. En fi. 

Escriure sobretot en castellà pot penalitzar? Té previstes traduccions? 
De Bunraku fem publicació en castellà i en català. Que em penalitza? Jo diria que no. Aquí tenim la sort que, tot i que el català sigui l’idioma oficial, el castellà està molt integrat i no hi ha cap hàndicap, que jo vegi. 

Projectes en marxa?
Tinc dues històries escrites i una altra sobre la taula.

Prolífic! 
El que no us explicaré encara és com faig per tenir 26 hores al dia. Us ho haureu de guanyar abans.