“El preu del llibre és prohibitiu per a alguna gent”

Déu n’hi do les maratonianes sessions de treball de François Ruiz  (li podem dir Francesc, adverteix, però va néixer a França i com a François el van batejar) per nodrir el seu bloc literari, Ruizandorra.blogspot.com, amb centenars i centenars de llibres perquè els puguem llegir de franc

Un blog literari. 
Sense cap benefici, que consti. Porto uns anys jubilat i no m’estaré tot el dia veient televisió, oi? Era informàtic, vaig treballar a la primera botiga que es va muntar a Andorra d’informàtica! Així que ara el que vull és que la gent pugui accedir a molts llibres. Són cars i no tothom se’ls pot comprar. A banda que hi ha títols que ja no es troben. 

Bona pensada. 
Agafo un llibre, el passo a format digital i el corregeixo, perquè en fer la conversió apareixen molts errors. I si mireu el catàleg, veureu que hi ha molts títols antics, dels que ja no estan subjectes als drets d’autor. No entenc ni entendré mai que hi hagi drets encara sobre llibres de Juli Verne. 

Interessos. 
De les multinacionals, sí. Que posen uns preus que a vegades fan els llibres prohibitius per a molta gent.  

Però algun de Verne sí hi ha al blog. 
 Jo recordo quan era adolescent i comprava aquells llibrets de Verne, de Salgari... Ara no hi ha cap xaval que els llegeixi i són tan bons com eren aleshores. Però no se’n fan noves edicions. És una llàstima que aquestes generacions no coneguin aquells escriptors. 

Li donem tota la raó. 
Fa molt temps que recopilo llibres. Puc assegurar que al meu ordinador en guardo un milió, i de tot tipus. Què fer amb tot això? Doncs posar-ho a disposició de la gent. Hi ha qui em segueix i veig com van llegint. Fins i tot si algú en busca algun de precís, m’ho pot dir i potser li busco. A menys que sigui una novetat. 

Recorda les novel·les ‘de duro’?
Aquelles novel·letes, tot i no tenir una edició de qualitat, van posar molta gent a llegir. Hi havia les novel·les de l’oest, les de ciència-ficció, bèl·liques... Recordo que es feia canvi de novel·les al quiosc. Les meves tietes van muntar un quiosc i deixaven que la gent comprés una novel·leta per un duro i quan l’havia llegit, tornava, i per una pesseta, la canviaves per una altra.  

Com es recopila un milió de llibres?
Buscant-los. L’avantatge amb el meu blog és que ja te’l trobes corregit, perquè quan s’escaneja el llibre i passa el dibuix a text moltes paraules el programa les malinterpreta. Així és que cada llibre del blog l’he llegit i corregit. 

Una feinada ingent. 
Trigo un parell de dies per llibre. Tot i que vaig bastant ràpid perquè he adquirit una mena d’olfacte per detectar els errors, em salten als ulls. Després els deixo en diferents formats, perquè cadascú triï el que prefereixi. 

Doni’ns idees de quins llibres hi ha.
La llista d’autors està sobre els 27.000, així que imagineu. Si busqueu un autor concret, quasi segur que el tindré. La majoria és novel·la, però també hi ha llibres d’història, de ciència, i molta cosa de cuina. No és que jo en sigui aficionat però hi ha molta gent que sí. 

Vostè és molt de ciència-ficció, oi?
Cert. Crec que dec tenir tot allò que s’hagi editat en el gènere. Gairebé tot el meu catàleg, però, és en castellà, perquè en altres llengües, incloent-hi el català, no m’atreveixo, no podria fer les correccions acurades. 

Autors preferits?
Home, Verne per descomptat. Des de ben petit. Recordo el primer llibre seu que vaig llegir, La caza del meteoro. O Philip José Farmer, que és un gran escriptor, bo de veritat.  Però me n’agraden tants! Arthur C. Clarke... Potser n’hi ha cinc mil que m’agraden. La ciència-ficció és un gènere que exigeix molta imaginació i molts coneixements. 

El seu net, Jonathan González, president de l’Associació Frikis Andorra, potser ha heretat de vostè aquest interès per la ciència-ficció. 
Potser, sí, potser. És el fill de la meva filla gran. I a la petita també la deveu conèixer, l’Ishtar, que és cantant!

Prou que sí. 
El Jonathan de petit va passar molt de temps amb mi i prou que veia tota la ciència-ficció que jo tenia. Així que es posava a llegir, sí.