Diari digital d'Andorra Bondia
Jordi Fernández dirigeix avui Creu Roja Andorrana. Hi va entrar com a voluntari amb 14 anys
Jordi Fernández dirigeix avui Creu Roja Andorrana. Hi va entrar com a voluntari amb 14 anys

El ressort de la bona gent


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

Si d’una bona persona s’acostuma a dir que és de bona pasta, el forner encarregat d’amassar Jordi Fernández va excel·lir. “Això ho diuen perquè soc un chico fácil que mai no dic que no a res”, ironitza qui ha involucrat l’organització que dirigeix, la Creu Roja andorrana, en els complexos dispositius muntats per fer front a la pandèmia, del cribratge massiu als stop-labs i la vacunació, la tornada a les escoles o l’atenció a la gent gran. Un suma i segueix de presència dels voluntaris. “Si hi ha un moment en què la Creu Roja cobra tot el sentit és ara”, reflexiona, sobre un any que ha estat “tan, tan, tan intens, un aprenentatge a fons per a tots nosaltres, un temps que ens haurà marcat per sempre”.
    
Fernández (Sant Julià de Lòria, 1971) va vestir l’uniforme de l’ONG per primer cop amb catorze anys. “Els pares reien una mica quan em veien tan content posant-me’l cada cap de setmana”. Els pares eren una parella d’immigrants gallecs, de Pontevedra, arribats al país als anys seixanta, cadascú per la seva banda, aquí es van conèixer. La mare es va dedicar al negoci de l’hostaleria. El pare va fer de picapedrer, ofici “quasi genètic” entre els treballadors d’aquelles contrades. Fernández mateix s’hi va posar un estiu: “picant pedra i col·locant-la, al Pas de la Casa. Per cert, un agost que va nevar”. Amb el fruit de tant d’esforç es va sufragar el primer cotxe, un Peugeot 205. Tenia 18 anys i tot just acabava de deixar enrere l’oportunitat de marxar a estudiar a França: escolaritzat al sistema francès fins a acabar el Lycée, havia aconseguit una beca per cursar Comptabilitat i gestió a Perpinyà. No obstant això, també aleshores li havien ofert feina en un banc del país i va optar per quedar-s’hi, empès per la situació familiar i la voluntat d’ajudar.
    
Què impulsa a fer de voluntari? “No crec que ningú sigui millor ni pitjor, simplement hi ha alguna cosa que t’impulsa internament. Vocació? No ho sé. Ho sents o no”, reflexiona. En tot cas, un ressort que impulsa i que a ell se li va activar quan voluntaris de Creu Roja van passar per l’aula fent una demostració de primers auxilis. “Mira, al mateix temps també havíem fet un taller de fotos i no em va cridar l’atenció”. L’oportunitat d’ajudar a salvar vides, no obstant això... I això que una de les proves més dures que recorda és no haver pogut fer res per un motorista a qui va assistir en carretera: just s’havia produït l’accident quan ell passava per allà. “Tot i l’intent de reanimació cardiopulmonar, en arribar els bombers i una metgessa ja van certificar que era mort. No ho oblidaré mai. Però no em va fer pensar a llençar la tovallola”.
    
Més moments crítics en acte de servei? Pandèmia a banda, tots els partits de rugbi on tenia amics al camp. “És un esport molt noble però contundent: quan algú cau és que el cop ha estat important.” Ha patit molt a la banqueta, amb un esport que, tot i no haver-lo practicat, té uns valors que s’adiuen amb ell a la perfecció, assegura. Quins valors? “És un esport dur dins del camp però es juga amb un gran respecte per l’oponent i que crea un vincle molt fort i molt cordial al tercer temps”.
    
No juga rugbi però arribat a les aficions, també hi ha la de jugar-se la crisma: l’alpinisme l’ha portat pels pics de mig món, del Montblanc al Kilimanjaro, de Suïssa a Amèrica Llatina. L’impulsa “el vessant de superació personal”. La muntanya se li ha quedat algunes ungles del peu perdudes per congelació o l’ensurt de ser evacuat amb un edema pulmonar.
També ha recorregut el món a peu pla diguem-ne: ha trepitjat 56 països “i alguns diverses vegades”. Però més que els llocs, puntualitza, “m’interessa la manera com t’ajuda a ser més obert de ment, no més intel·ligent, però sí més receptiu, a tenir clar que no ets el centre del món, ni molt menys”.
    
El centre del món durant l’últim any, per a ell com per a tothom sense escapatòria, ha estat l’enfrontament amb els efectes del maleït virus. “Lamentablement, quan la Creu Roja es fa molt visible és que hi ha desgràcies, així que tot i estar molt orgullós del paper que hem fet, tant de bo deixem de tenir tanta visibilitat aviat.”

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte