Carla Escarrà és sòcia de la llibreria La Lluerna de Ripoll, projecte cultural emmarcat en una iniciativa més àmplia que recull al llibre ‘Economia Solidària i ruralitats’. Aquesta tarda en parla a El Refugi

Noves ruralitats, en diuen?
No, jo no parlaria tant de noves ruralitats, perquè les persones que habitem el món rural l’habitem des de perspectives diferents, tenim un món rural divers. Nosaltres vivim al Ripollès, una comarca que no arriba a 30.000 habitants, amb dues valls molt diferenciades, que afecta com ens relacionem...

Aquí entra, pot ser, La Lluerna?
Trobàvem a faltar maneres de relacionar-nos en l’àmbit de la cultura. La Marta i jo, les dues persones al capdavant de la llibreria, cap de les dues venim d’un ofici molt clarament vinculat a la literatura...

... més enllà de ser lectores...
efectivament, i volíem obrir un espai que no sols es dediqués a la venda de llibres, sinó que fos un espai per revitalitzar la cultura al Ripollès. 

Com va? Ara ja tenen recorregut.
La llibreria s’emmarca en un projecte cooperatiu una mica més gros, un projecte d’aprofitament comunitari de la terra, amb diferents línies de treball, algunes vinculades al sector primari, com l’horta de muntanya, xais i vedelles, i un petit espai de turisme rural. 

Un ventall. 
La cooperativa és del 2019 i la cooperativa l’obrim el 2022. Bé, la veritat és que estem contentes amb l’acollida del projecte en general i ganes de seguir. Creiem que se’ns dona una mica la raó que calia un lloc així per a gent amb inquietud cultural. 

‘Germans’ amb El Refugi. 
Vam néixer més o menys al mateix moment, som projectes molt semblants i ens hem vinculat, treballant en xarxa. Picant pedra, sí, però com a tot arreu: quin és el sector fàcil?

També tens raó. Avui presentareu un llibre precisament al Refugi.  
Venim a parlar sobretot d’economia solidària, que som nosaltres i El Refugi. De fet l’acte està organitzat des de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, que es dedica a la promoció de l’economia solidària. 

...?
Aquell moviment que es viu sobretot des de l’àmbit cooperatiu, però no és l’única fórmula jurídica, i que aixopluga tots els que treballem per satisfer les necessitats des d’un punt de vista que no es vinculi purament a l’ànim de lucre, sinó en la resolució de necessitats de la comunitat. Creiem que és una manera òptima d’economia; la reivindiquem i intentem tirar endavant. 

Especialment als entorns rurals?
Als entorns rurals sí que tenim una herència de vida en comunitat, però és un moviment que s’ha concentrat molt en les ciutats. Hem pensat què hi ha d’economia solidària als entorns rurals i hem fet aquesta petita publicació, també amb Pol·len, que és un segell cooperatiu. Reflexionem sobre com el capitalisme ha tractat el rural. 

Com un abocador i proveïdor de les ciutats, crec que has dit algun cop. 
Sí, sí, exactament. Els entorns rurals s’han convertit en espais a mercè de les necessitats urbanes. Extracció de recursos, abocador de residus i espais d’oci per a les classes benestants urbanes. El turisme, vaja. 

Algú pot dir “idees de neohippies” amb poca aplicació pràctica. 
Nosaltres estem convençudes que el desenvolupament local ha d’anar per aquí: per projectes comunitaris vinculats a totes les necessitats, des del sector primari, als serveis i la cultura. I creiem fermament que no han de ser projectes que posin l’ànim de lucre per sobre de tot, sinó que responguin a les necessitats de la població. 

Entesos. 
Aquest ha de ser l’enfocament general de l’economia, no sols als entorns rurals. Necessitem un canvi. La mirada que em comentes és curtterminista, estem en una emergència climàtica, en alerta social i política, cal un canvi de paradigma. Nosaltres ja hi caminem. 

Parlant de política des de Ripoll...
Preocupació i tristesa. Però espais  de cultura com el nostre són necessaris on l’extrema dreta creix. Calen llocs on la gent es pugui trobar, sigui quina sigui la seva nacionalitat i origen.