L’any passat no va poder ser. Imponderables del calendari. Ni tan sols Joan Pieras pot fer miracles, tot i que portar a la Massana gent com Ibáñez, Bernal, Longarón, Hemann o Luguy s’assembla molt a un miracle. Però aquest any, sí: hi haurà Saló del còmic a la Massana. Serà la 26a edició i ja poden anar marcant en vermell les dates: del 21 al 23 de novembre al telecadira. I amb un cartell com els d’abans, ja ho han vist: Ana Miralles amb Ava, Oscar Martín amb Solo i Gerard Balsa amb La sombra del cóndor. Això, de moment, perquè el cartell definitiu encara no està tancat, hi haurà novetats, segur, i no descartin que a l’últim moment s’hi afegeixi Paco Asenjo, l’última sensació del còmic bèl·lic espanyol, que va donar fa dos anys la campanada amb Infierno azul i que ara hi torna amb Frente de Leningrado, on torna a posar l’ull en les aventures de la División Azul al front  oriental durant la II Guerra Mundial.

Però això ja ho veurem. El que tenim al sac és Ava, el més nou de Miralles. La valenciana és una vella coneguda del Saló –dos decennis enrere va venir amb les planxes de Djinn– i ara torna amb un insòlit àlbum biogràfic: ella i el guionista, Emilio Ruiz, hi recreen els frenètics dos dies que el setembre del 1954 la comitiva que promocionava La condesa descalza va passar a Rio de Janeiro, convulsionat pel suïcidi de president Getulio Vargas i que es debatia entre el cop militar i l’ascens de l’esquerra. Recordin que quatre anys abans, aquell dona essencialment lliure que era Ava Gardner havia revolucionat el rodatge espanyol de Pandora y el holandés errante amb la cèlebre aventura amb el torero Mario Cabré. Diu la llegenda que van acabar al llit, i que l’endemà el destre es va llevar a primeríssima hora: 
–¿A dónde vas, Mario?
–¡A contarlo!

L’anècdota és probablement apòcrifa, però dona una idea del tipus de coses que li passaven a l’actriu ianqui. Si els va agradar En busca del unicornio, Muraqqa i és clar, Djinn, amb Ava s’ho passaran pipa.

També tenim al sac l’il·lustrador barceloní Óscar Martín, que de fet s’avançarà unes setmanes al Saló: dimarts que ve inaugura al Museu del Còmic una retrospectiva de Solo, la saga postapocalíptica amb què es va proposar jugar a la lliga de Jeremiah (Hermann) i de Hombre (Ortiz & Segura). I ho va aconseguir. Vuit volums, entre Mundo caníbal (1999) i El final de un círculo infinito (2023) protagonitzats pel superatolí que dona títol a la sèrie, embarcat en l’aventura de rescatar la dona i els fills en un món poblat per depredadors de dues i de quatre potes. Espòiler: acaba malament. Doncs a les Fontetes en tindrem una selecció de les planxes originals, a banda de l’autor en persona.

El tercer nom confirmat és el de l’argentí Gerardo Balsa, que ja havia de venir l’edició del 2020, que es va haver de suspendre a causa de la Covid, i que des d’aleshores ha estat al radar de Pieras. Ara sí que vindrà, i ho farà amb La sombra del cóndor, la trilogia sobre la Guerra Civil espanyola (Bajo un cielo español, De viento y de sangre, La caída de un sueño) protagonitzada per Dieter von Moltke, pilot d’un He-51 enrolat a la Legió Cóndor, i Pedro Goya, artiller d’un Potez 540 de l’aviació republicana que acabarà fiormant part de l’esquadrilla Malraux, això sí que és tenir sort.

Si amb tot això no en fan prou, sàpiguen que Pieras presentarà per fi aquesta edició Els meus herois del segle XX, estupenda recopilació del mig centenar d’articles que als anys 90 va publicar sota aquest títol a Diari d’Andorra, més la reedició íntegra de les 25 primeres entregues d’Una crónica sentimental del tebeo, que va començar a publicar fa dos anys al Bondia, i dues tornes formidables: El jinete fantasma, aventura fundacional i inèdita en què el llegendari Ambrós, pare del Capitán Trueno, explica els orígens del personatge, i El capitán Tronado, particularíssim homenatge que Paco Nájera va retre al mateix Ambrós, i que ara ressuscita en exclusiva. Tot això, amanit amb cameos d’articulistes d’excepció, des de Jordi Bernet, Carlos Giménez i Jan fins a Carlos Areces, Jan Coll i Txema Díaz-Torrent.