Diari digital d'Andorra Bondia
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet.
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet.

El senyor dels anyells


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

Va aterrar al ministeri de Salut amb l'objectiu de rematar la reforma sanitària, va ensopegar amb la Covid i va patentar un lema: "No li donem cames al virus".

És la veu que ens guia des del març com al ramat espantat en què ens hem convertit. Aquest pneumòleg repescat per a la cosa pública trenta anys després (havia estat conseller general a la darrera legislatura preconstitucional, el 1989), arriba en el moment necessari: casualitat o destí? Ens aconsella, ens informa (de tant en tant toca amagar: aleshores traspua la incomoditat del trasplantat a la política), ens explica i argumenta, ens exhorta, ens adverteix, ens renya, ens amenaça subtilment, ens suborna i amanyaga.

Joan Martínez Benazet, nascut a Barcelona fa 66 anys, és fill d’una ordinenca imbatible (ha fet els 101 anys)  i un  sitgetà amb arrels llunyanes a Àvila: el doctor  Joan Martínez  Sardà, també pneumòleg, va ser un referent en la lluita contra la tuberculosi des del Clínic barceloní (tornem-hi: casualitat o destí?). A Cal Sabaté d’Ordino (la família va obrir una sabateria, La Sitgetana) passava els estius de la infància, probablement els que van dipositar en ell un desig indefinit de viure un dia a Andorra. Després de prestar servei al mateix hospital que el pare, alguns factors es van aliar per estirar-lo cap al Principat: una vacant en la seva especialitat i uns fills que patien asma i necessitaven aire més pur que l’aviciat pel trànsit, la indústria i els núvols de pols que generava el descarregament de soja al port de Barcelona.

 “Hi ha pocs avantatges de fer-se gran, però un d’ells és aprendre a ser pacient, aprendre que si perseveres en el camí arribes als objectius.” Encara que el camí és tort. Al ministeri de Salut va arribar amb uns objectius: acabar la reforma sanitària i modificar la llei del SAAS, però va ensopegar amb un virus. També amb una exposició pública inusitada. “No és que em preocupi gaire, perdo privacitat però entenc que part de la lluita del moment és sortir als mitjans i explicar-se.” El ciutadà díscol es col·loca bé la mascareta quan ensopega amb ell (també cal a les cinc del matí, quan poques ànimes hi ha pel carrer, entre elles el ministre, passejant amb el gos?), el dubitatiu l’atura per fer-li consultes i alguna nena hi ha hagut que no va sortir al carrer fins que Martínez Benazet no la va autoritzar personalment. Li  quedaran molts records d’aquesta època estranya, però un d’ell serà sens dubte la cara de somnàmbuls al·lucinats de tots nosaltres el dia que vam recuperar els carrers.

La feina és dura però prefereix estar en primera línia, mirant-s’ho de cara: “Per alguna cosa soc metge”.  No un polític, recalca, “i això és una virtut quan decideixes dedicar-t’hi un temps i després tornar a la vida civil, perquè això et fa tocar molt de peus a terra”. Va acceptar aquell primer repte “perquè hi havia problemes a la sanitat, però després tot i que em van venir a buscar en altres ocasions, vaig aconseguir escapar-me”. Ara, després d’haver estat director assistencial del SAAS i presidit el Col·legi Oficial de Metges a banda de l’exercici de la medicina –o, com ell ho expressa, “ara que estic en una edat molt avançada de la vida activa”–, va considerar que era bon moment per dir-hi la seva, “per poder aportar part del que jo sé”. En acabar la legislatura, “tot i que mai ningú no renuncia a res”, se’n tornarà per on ha vingut, preveu. “Si més no durant trenta anys més, com l’altre cop” –potser no és broma: recordin la longevitat de la mare.

 Al ministre el defineix alguna col·laboradora propera com un “cowboy, una Divisió Panzer” per la manera com enfronta la feina. Pragmàtic, apunta alguna altra veu. El cas és que la seva jornada sol començar de matinada: s’ha adormit llegint novel·la  històrica i a les quatre del matí (sempre ha estat de dormir poc però bé, assegura) ataca els articles científics. Treu el gos i s’encamina al ministeri per començar a despatxar. Amb mètode i rigorositat científica.

En la vida fora del despatx sembla que li va la marxa: ha fet vela (competint i tot) i submarinisme, ha practicat l’esquí, el barranquisme i l’escalada, és un motard inveterat. “Qualsevol cosa que m’inquieti intento fer-la”. No ha fet parapent encara, reflexiona. Però no el temptin, que allà va. Quan deixi la política, si no tornés a la medicina, potser es dedicarà a l’espectacle, vist el tàndem que han format amb Eric Jover i la desimbolura davant la càmera que han anat assolint. “Oi que sí? Ens hem fet molt amics, molt. Jo crec que ja som com Faemino i  Cansado.”

Compartir via

Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte