Divendres, onze del matí, seu de l’ACA Club. Andrea Sinfreu explicarà la seva singular experiència viatjant en bicicleta en direcció al Cap Nord. L’aventura es completa amb nou mesos de voluntariat en granges de Noruega

Déu n’hi do. 
L’aventura té dues parts. La primera, de Niça fins al Cap Nord en bicicleta, durant l’estiu. Un cop acabada la ruta, em vaig quedar fent voluntariat a Noruega. 

A l’hivern!
Sí, tenia la idea de fer un voluntariat en granges. També en un establiment on tenen gossos de trineu per a competició, on vaig estar al final. 

Per què?
Noruega és un país que sempre m’ha atret molt. Hi havia anat de vacances i tenia ganes de tornar-hi. No sabia si tan al nord, però com vaig trobar aquestes oportunitats, vaig aprofitar. 

La part de la bicicleta, complicada. 
Tres mesos pedalant. El primer mes, encara anava amb un company. Teníem un projecte comú: anar fent entrevistes amb associacions ecologistes, amb científics, amb gent del territori, per parlar sobre el canvi climàtic. Així vam travessar els Alps. Dur físicament, és clar. 

Però interessant. Alguna conclusió?
Molt! De moment no hem pogut tractar tota la informació, hem de treure’n les conclusions. En principi, comencem per demostrar que es pot viatjar d’una altra manera. 

Pedalant? Uix, es necessita forma...
Nosaltres fèiem etapes llargues i estàvem preparats físicament, però ho pot fer qualsevol que munti en bicicleta perquè les etapes s’adapten, pots fer un cap de setmana, pots fer vint o menys quilòmetres al dia. Es tracta de gaudir, d’anar lentament, de veure coses que no podries veure en cotxe o avió...

No hi ha conclusió, però alguna cosa deu flairar pel que li explicaven. 
Em va xocar molt, a prop de Niça, com parlaven sobre les fortes inundacions que havien patit el 2020 i tot el terreny seguia destrossat. La gent del lloc ens deia que va ser després d’una llarga sequera i després el diluvi. Em va impactar molt aquell paisatge i com va influir en les famílies que hi viuen. 

I encara hi ha escèptics. 
També m’han parlat sobre plagues o, a Chamonix, la gent de l’associació de guies de muntanya ens explicava com han retrocedit les glaceres i com això afecta la fauna, la flora i les seves possibilitats econòmiques. A banda de la seguretat dels alpinistes. 

Desembarcament a Noruega i...
A Dinamarca vaig agafar un ferri per fer tota la costa noruega i vaig seguir en bicicleta. Dur, perquè va ser un mes de molta pluja. A principis de setembre vaig arribar al Cap Nord. 

Després, descans?
No, no, vaig començar a la granja d’ovelles. Un mes. Coses que mai no havia fet i tenia ganes de conèixer l’agricultura i ramaderia d’altres llocs. Coses curioses com que aquells ramats passen l’estiu en una illa, pasturant lliures, però després les vam haver de recollir i traslladar en un vaixell. Això, lògicament, per aquí no ho veiem. 

No en va tenir prou. 
No, després vaig estar en una granja ecològica de pastanagues, patates i maduixes. M’hi vaig estar dos mesos, per recollir les últimes patates i pastanagues i preparar la terra per a l’hivern, i recollir la llenya... El compost, sabeu?, és molt característic perquè com que l’explotació estava a la vora del mar s’utilitzaven algues. 

L’experiència de treballar  a la granja, com va anar?
No ho coneixia. Cert que a casa hem tingut una mica d’hort, però res a veure. No havia treballat a aquesta escala. Em va agradar molt. I poder treballar amb gent d’altres països. A banda de l’entorn tan espectacular. 

Tot plegat tindrà continuïtat?
Sempre m’ha interessat molt l’ecologia. De moment intento escriure alguna cosa, no sé si en format llibre o en un bloc, però vull compartir la informació amb el públic. 

De viatjar?
De moment, curtets. Acabo d’arribar.