Sant Domènec esdevé avui escenari de l’estrena de ‘L’home de la Torre del Peu’, on Nus Teatre recull la figura de Josep Zulueta, a qui interpreta Jonathan Jiménez. Un repte d’altura. Literalment

Com se sent en la pell de personatge tan carismàtic?
És una responsabilitat, sobretot. A l’obra només surten dos personatges reals, Zulueta i el seu fill, i encarnar algú com ell genera aquest respecte, sí, algú que va impulsar un canvi tan important, un visionari... Un repte.

A partir d’ara molts li posarem la teva cara a Zulueta.
A veure. Als assaigs amb caracterització els companys ja em van dir que m’hi assemblo molt als retrats que en tenim, com les fotografies que hi ha a la biografia que en va fer Carles Gascón. 

Preparar-se un personatge històric és complex?
Tinc un parell d’escenes, començant amb el discurs del principi. He seguit les consignes del director, Pere Tomàs, de treballar des de la veritat. Quan feia de polític, per exemple, s’adreçava a la gent parlant des de la veritat, amb convenciment. Això he intentat reflectir. 

Per reconstruir-lo...
En Carles Gascón ens va passar unes notes inicialment i després, ja dic, ha estat Pere Tomàs qui s’ha encarregat de la direcció actoral. 
Tomàs és coautor, amb Isidre Domenjó, del text. Una pinzellada?
És una obra basada en la biografia de Zulueta, però no un biopic, que seria impossible. El que relata és com una família del Pirineu viu la transformació que deriva de les idees de Zulueta. 

Tothom n’ha sentit a parlar, del personatge, però amb quin grau de coneixement? Tu, per exemple?
Jo el tenia bastant present, com a veí de la Seu de tota la vida, és clar. Però  he descobert vessants de la seva personalitat, de la seva obra i trajectòria. Una persona molt activa i en molts àmbits! Mireu, he de reconèixer que el  vessant polític no el coneixia, sense anar més lluny. 

Vostè ja tenia àmplia trajectòria en el món del teatre. 
Sí, sí, he anat fent cosetes des dels quinze anys, que ja són molts. He participat en Cercamón; molts Pastorets; obres de l’Escena Nacional d’Andorra, com Aquí Radio Andorra!; teníem companyia a la Seu i he col·laborat amb els Carbassó de Sant Julià de Lòria o amb l’Animal... 

Aquest  és un dels personatges de més envergadura que ha fet?
És cert que és un personatge amb molt de pes, sí, i amb aquesta responsabilitat afegida d’estrenar a la Seu i d’intentar destacar la seva trajectòria. 

I quan diem envergadura també volem dir alçada: una de les raons per les quals li van donar el paper és que tots dos són ben alts. 
Sí, sí, ell passava del metre noranta també. 

Algú el descrivia amb el cap sempre sobresortint per sobre de la resta. 
Cert, cert, això ens dona una bona perspectiva, oi? Ens resulta fàcil de localitzar algú en la multitud... i ens fa molt visibles a nosaltres. 

Aquesta és bona. 
Per la resta, hi ha més coses que em connecten amb el personatge: a casa meva també teníem vaques de llet, bé que ho recordo, així que quan es parla d’aquesta transformació de la pagesia que ell va propiciar, tinc una idea bastant propera de què va suposar. Ho tinc ben apamat, ho porto a dins. 

Estrenen a la Seu, però estaria bé que l’obra voltés. 
Prou que ho penso, jo crec que tindrà sortida, tant cap a Andorra com per altres comarques de Catalunya, i els pobles de l’Alt Urgell. Conèixer la nostra història, que sempre està interconnectada, és molt important. 

Abans de l’estrena, quines expectatives tenen sobre la rebuda?
Confesso que molt bona, que veiem una resposta molt bona. Per aquest cap de setmana ja està quasi tot venut i per al següent, confiem molt en el boca-orella, que la gent s’hi animi. I penso que vindrà un públic diferent, el públic que no és l’habitual de teatre, atret per aquesta figura.