“Els fongs són la internet del bosc”

Per què són importants els fongs per a l’ecosistema?
Són vitals perquè un dels seus modes de vida és ser mutualistes, és a dir, estableixen una relació de benefici mutu amb les plantes. El bolet hem de saber que és el fruit del fong, uns filaments que cobreixen tot el terra del bosc.

Benefici mutu?
Per exemple, el rovelló sempre, o el fredolic. L’arbre fa la fotosíntesi i li passa al fong aquestes substàncies i el fong passa a la planta minerals, per exemple. Sense aquest ajut molts boscos estarien malalts o no s’haurien desenvolupat. Gràcies als fongs les plantes van colonitzar la terra.

Òndia!
Fan altres funcions. Per exemple, de descomponedors, perquè hi ha espècies que s’alimenten de matèria orgànica morta, com els xampinyons, per això es poden conrear.

Fan neteja, doncs.
Eliminen per exemple la cel·lulosa o la lignina, que és molt difícil de descompondre. Els fongs no sols alliberen matèria orgànica morta, també poden ajudar a descontaminar de pesticides.

Ho podem fer servir?
No, no encara. Està en estudi, s’ha de perfilar com aplicar-ho, com crear-ne biotecnologies en aquest sentit. És un camp d’estudi molt interessant.

Hi ha un tercer grup de fongs.
Els paràsits, que controlen poblacions de determinades espècies d’hostes. Per exemple, en un bosc on una planta pot ser dominant i eliminar altres espècies, amb ajuda dels fongs paràsits que afebleixen certs individus es potencia la biodiversitat.

Aprofitables per on te’ls miris.
Desenvolupen una feina molt important: mantenen la biodiversitat, l’estructura i la viabilitat de l’ecosistema.

I a sobre estan boníssims.
Sí, sí, pobres. I fins fa relativament poc estaven com marginats o, en tot cas, poc estudiats. Potser per les dificultats d’estudi, perquè no arribes sovint al miceli, aquest filament del sòl. Només podies estudiar els bolets. Ara, amb les modernes tècniques genètiques ja podem conèixer-los millor. La metagenòmica i la metaproteònica, que estudia les proteïnes al terreny.

Tan humils que semblen.
Estudiar-los és apassionant, sobretot amb les noves tecnologies. Observem què fan al detall. Deixa’m tornar als mutualistes, els que estan associats als arbres. S’ha vist que a través del conjunt de filaments de fongs els arbres poden alimentar els seus plançons del voltant o poden comunicar-se entre ells, enviant senyals químics a través dels filaments.

La Wi-Fi dels boscos!!!
Sí, sí, la world wide web, la internet. Són comunicatius.

Posi’ns exemples.
Es va estudiar amb faveres.  Algunes estaven interconnectades amb xarxes de fongs i d’altres que no. Aleshores, quan eren atacades per pulgons, les que estaven al costat, connectades per filaments de fongs, produïen substàncies que els ajudarien a repel·lir el possible atac. Les que no estaven connectades, no.

Des del punt de vista del científic, si surten els caçadors de bolets, com els veu?
Bé... ho veig regular, què voleu que us digui. Això que enguany hi ha hagut molta gent i no he trobat trinxadisses com altres anys. Quan veus aquesta massificació al bosc, bé, això té una repercussió al sòl, sobretot quan han remogut molt la terra. I a vegades dius per què, si aquests pobres no s’assemblen a cap de comestible?

L’han intentat subornar els boletaires perquè reveli els millors llocs?
Les meves parcel·les les tinc molt ben protegides.