Doctora enginyera de Forest i investigadora d’Andorra Recerca + Innovació (ARI), Marta Domènech intervé demà a la jornada Som de Bosc, a Prullans de Cerdanya. Organitza Integra Pirineus

Som de bosc. Ens incumbeix a tots. 
Sí. És una jornada que es fa en clau de Pirineu perquè compartim característiques i una situació, que és l’abandonament de les activitats forestals i tot allò que té a veure amb l’afectació sobre el bosc, com els períodes de sequera, les malalties forestals, el decaïment forestal... És una preocupació de tots els territoris. 

De tota la societat, imaginem.  
Des dels ramaders al món de la recerca, sí, tots compartim la inquietud. Necessitem boscos més resilients, reduir el risc d’incendi a les zones prioritàries...

Malalties forestals? 
En els últims quinze o vint anys estem veient que els períodes de sequera, i quan la temperatura és més alta del normal, fan que els boscos tinguin menys defenses contra insectes defoliadors per exemple, o altres patògens, com fongs, bacteris, virus. 

I el factor humà.  
Amb el moviment de persones amunt i avall, es traslladen patògens que no teníem abans... igual que els que teníem ja aquí s’han expandit, com la processionària del pi. 

Per poc que caminis prop del bosc...
Exacte, és un exemple, són tan visibles, amb aquelles bosses blanques. Qui té gos ja sap que ha de vigilar moltíssim. Un problema en augment.

Per què ha empitjorat? 
Té a veure el canvi en el clima i té a veure que les espècies que no es poden moure -o que triguen centenars d’anys a fer-ho- han d’aguantar els canvis en el clima, mentre que els insectes, per exemple, en comptes de criar-se una generació l’any, es poden reproduir i fer-ne dues. A banda, amb la gent movent-nos pel món, arriben espècies de fora, com la papallona del boix, d’origen asiàtic i que ens està afectant ja als boscos del Pirineu. 

Andorra inclosa: no hi ha frontera. 
Efectivament. Les institucions treballem a escala europea, amb altres unitats de muntanya, com els Alps. El Pirineu té dues zones: la ibèrica, que és més seca, i l’atlàntica, més humida, però quan circulen espècies patògenes, ho fan pertot arreu. Les regions del sud i muntanyoses són les més exposades al canvi climàtic. Inclosa Andorra, com vam veure aquests últims anys, amb la sequera. 

Fem una gestió forestal correcta? 
Els oficis relacionats amb la gestió dels boscos es van anar perdent. A banda, portem materials de consum de fora -amb l’ús de matèries fòssils que necessita el transport- i és un cicle antivirtuós. Cal desenvolupar estratègies d’economia circular. 

Aleshores? 
Els boscos, tant com a proveïdors de materials per produir energia com d’altres (pinyes, bolets...), s’han de revaloritzar. No dic que s’hagin d’explotar tots els boscos per treure’n productes, evidentment, però sí que en alguns ajuda a reduir el risc d’incendi, la mortalitat dels arbres. 

Aprofitar la biomassa de la neteja de boscos per alimentar calderes? 
Per exemple, i això s’està fent, en ajuntaments francesos i catalans, també aquí, en algun comú. Millora el bosc i el producte és molt interessant com a font d’energia renovable. 

Un incendi es podria estendre del Cadí fins a Andorra, ens alertava un dia el climatòleg Joan Estrada.  
A les jornades Som de bosc volem incentivar aquest debat també. Hi haurà Marc Castellnou, que és enginyer forestal i coordinador del GRAF, ja el coneixeu. Ell explicarà de primera mà que hi ha petits incendis -si no malmeten béns ni afecten persones- que són positius per a l’ecosistema, però aquests altres, de sisena generació, tot i que són una probabilitat molt llunyana, poden afectar extensions molt grans. Els grans incendis d’Austràlia o Canadà han cremat una superfície més gran que tot Andorra. Hem de prevenir. 

El ciutadà, què hi pot fer? 
Informar-se, contrastant informació, sent crític, i exigir a l’estament polític (el ciutadà vota). Ha de fer-se seu el bosc, que també té la part recreativa, la bellesa que dona al paisatge.